La nit més llarga de Vandellòs
Vint-i-cinc anys de l'accident de la central Vandellòs I
El desmantellament finalitzarà el 2028
Volen el tancament de les nuclears
Deia Sèneca que, cada cert temps, és necessari desenrotllar la memòria per sacsejar tot el que hi ha emmagatzemat. Bons deixebles d'aquesta filosofia d'extreure del record allò que hi havia dipositat s'han mostrat Ecologistes en Acció i una quarantena d'entitats, partits polítics i sindicats que, coincidint amb la data del 25è aniversari de l'accident de la central nuclear Vandellòs I, van posar en marxa, a la primavera, una campanya per demanar el tancament de les nuclears a l'Estat. Una campanya que avui culminarà amb la celebració d'un funeral simbòlic davant de l'antiga planta, ara reconvertida en el centre tecnològic Mestral d'acord amb el procés de desmantellament que la central va iniciar el 1998. Construïda entre els anys 1968 i 1972 en base a una tecnologia nuclear de primera generació del tipus grafit gas i explotada per la companyia hispanofrancesa Hifrensa, la central de Vandellòs I era una de les dues plantes atòmiques que allotjava el municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant la nit del 19 d'octubre del 1989 quan, a les 21.39 h, es va iniciar un foc a l'àrea no nuclear de les instal·lacions. Concretament, a l'edifici de les turbines. Un incendi que va significar l'epíleg d'aquesta planta.
Amb el foc i les seves conseqüències, començava la nit més llarga de Vandellòs: hores de desconcert, perill i incertesa. Una nit en què, segons va exposar al judici celebrat l'any 2000, l'aleshores governador civil i responsable d'activar el PENTA, Ramón Sánchez, no va poder contrastar de manera fidedigna l'abast real de l'incident fins passades les quatre de la matinada. Tot i que l'accident va començar a l'àrea de producció d'energia elèctrica, el perill es va situar en l'afectació als diferents sistemes de refrigeració del reactor. Dos d'aquests quatre sistemes van fallar, tot i que, finalment, van ser suficients per mantenir bones condicions per al reactor. El risc es va trobar, segons Ecologistes en Acció, en el fet que s'hauria pogut produir la fusió del nucli si els sistemes de refrigeració útils haguessin estat insuficients. Tècnicament, l'accident es va qualificar en el nivell 3 de l'escala INES, valor que el situa com l'accident nuclear més important de la història de l'Estat espanyol, malgrat que, tant l'actual director de Vandellòs I, Carlos Pérez Estévez, com el Fòrum de la Indústria Nuclear Espanyola li resten perillositat en no tenir “cap conseqüència en termes d'emisions radioactives” a l'entorn.
Com passa sovint amb un fet extraordinari, les setmanes i els mesos següents a l'accident van destacar per l'alt grau de mobilització ciutadana que va comportar, fins i tot, que ajuntaments com ara l'Ametlla, Pratdip, Mont-roig i Tivissa demanessin el tancament de les dues centrals situades a Vandellòs. En part, pel clamor popular i, sobretot, per les estrictes condicions imposades pel govern al restabliment del funcionament de la planta, Hifrensa va descartar el retorn a la producció d'energia, fet que va abocar al tancament de Vandellòs I.
Decidit jurídicament el tancament de Vandellòs I, l'Empresa Nacional de Residuos Radioactivos (ENRESA) va dur a terme, entre el 1998 i el 2003, el primer desmantellament d'una central nuclear a l'Estat espanyol. Aquest fet, segons l'actual director de Vandellòs I, Carlos Pérez, ha convertit l'actual centre en “un referent internacional” que rep visites tan institucionals, per conèixer el procés, com d'estudiants.
Pérez explica, a més, que el nivell 2 de desmantellament en què actualment es troba la central ha permès extreure, per exemple, 1.763 tones de material radioactiu dipositat a El Cabril i 7.894 tones de material de parts convencionals.
Capítol a part mereix la sentència judicial de l'accident una dècada després. La sala tercera de l'Audiència de Tarragona va absoldre, l'any 2000, tant els directius d'Hifrensa (Mariano Mataix, Carlos Fernández Palomero i Fernando Roset) com el directiu del CSN (Jacobo Díaz). Sentència que, en aquell moment, les entitats ecologistes van rebutjar de manera unànime i que, finalment, no es va recórrer.
Fukushima o el nou debat sobre les centrals nuclears
Sense cap mena de dubte, l'accident que el 2011 es va produir a la central nuclear de Fukushima va fer saltar les alarmes per les seves característiques i la seva magnitud. Aprofitant el tercer aniversari de l'accident de la planta japonesa, les entitats que formen la campanya de suport als 25 anys de l'accident de Vandellòs van posar en marxa els actes públics a Reus. Per la seva banda, el Fòrum Nuclear valora com a “positives” les proves d'estrès que, a partir d'aquest fet, s'han dut a terme a les plantes nuclears i recorda que el CSN no ha assenyalat cap “aspecte destacable que representi una deficiència rellevant”.
Un període de latència de 25 anys de durada
En el darrer informe anual presentat pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) al Congrés dels Diputats, s'informa que, el 2013, “no es van detectar incidents ni anomalies significatives” a la central. Durant aquest exercici, a més, es van fer tres inspeccions a la planta.
Pel que fa al desmantellament total de les instal·lacions, està previst per al 2028, moment en què hauran passat els 25 anys del nivell 2. Des del 2003, el reactor sense combustible va ser segellat amb l'objectiu que baixés la radioactivitat de les estructures internes. Aquest període entre els nivells 2 i 3 és el que s'anomena latència.
Vandellòs, convivència diària amb dues centrals
Com a màxim representant d'un municipi que ha de conviure diàriament amb dues plantes, l'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons Garcia, afirma que el poble “està tranquil i satisfet” perquè qualsevol incidència és comunicada “en temps real” per part de l'empresa al municipi.