Els amos de Vacamorta no pensen tancar l'abocador
Sostenen que la sentència del TSJC anul·la l'autorització ambiental del 2003, però no pas la renovada el 2012
Emprendran accions judicials si la Generalitat hi prohibeix l'entrada de residus la setmana vinent
La resolució anunciada dijous per la Generalitat respecte a una imminent ordre de clausura de l'abocador controlat de Vacamorta, a Cruïlles, toparà amb l'oposició de l'empresa que gestiona la instal·lació, Recuperació de Pedreres SL. El president de l'empresa, Gustavo Buesa, defensava ahir en un comunicat que la sentència que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar la tardor del 2011 i confirmada pel Suprem el febrer d'aquest any “anul·la una autorització ambiental del dipòsit de Vacamorta que ja no és vigent”, la que va atorgar el conseller de Medi Ambient l'any 2003. I sosté que l'activitat de l'abocador està “actualment emparada per una nova autorització ambiental del 12 de juny de 2012 i per un pla especial urbanístic autònom del 30 de març del 2011, tots dos vigents”.
“Qualsevol resolució que ordeni el tancament del dipòsit aniria en contra d'una llicència vigent que no ha estat anul·lada”, argumenta el president de Restauració de Pedreres SL. Buesa també remet a una recent interlocutòria de la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del TSJC, que el 24 d'octubre va denegar la clausura de l'abocador com a mesura cautelar. I defensa que “la gestió del dipòsit no genera cap problema ambiental”.
Barrar l'entrada de residus
Amb aquest escenari, qualsevol moviment de la Generalitat podria donar peu a un nou litigi, emprès aquest cop per l'empresa.
Al Departament de Territori i Sostenibilitatpreveuen la possibilitat que la setmana vinent es prohibeixi l'entrada de més camions per abocar residus al recinte, tot i que això no impediria que els treballadors prosseguissin les feines de tractament i control de les deixalles dipositades fins ara a les instal·lacions.
Quedarà per veure si l'empresa presenta un recurs administratiu d'alçada i si, en cas que la Generalitat no l'admetés, el conflicte s'encaminaria cap a un segon contenciós. La llicència ambiental del 2012 és vàlida durant vuit anys, de manera que els gestors de l'abocador podrien esgrimir que tenen cobertura fins al 2020.
L'alcalde, a l'expectativa
Respecte a l'argument que l'autorització de 2012 preval sobre l'anul·lada de 2003, l'alcalde de Cruïlles, Salvi Casas, creu que “tot plegat és com un castell de cartes”, i que si la primera no era vàlida tampoc ho poden ser els tràmits posteriors. Tot i això, Casas prefereix veure com evoluciona el cas i sosté que “si el conseller i els tècnics del Departament no veiessin clar que es pot dictar la resolució, no la tirarien endavant”.
Per part de la plataforma opositora a l'abocador, el seu advocat, Benet Salellas, deia ahir a l'agència ACN que si cal arribaran “fins al final” perquè les sentències del TSJC i el Suprem s'executin amb tots els ets i uts. “Sempre hem dit que s'havia de restituir la situació anterior del paratge”, va dir, i va insistir que no admetran “en cap cas la mecànica dels fets consumats” perquè es perpetuï.
