Primer any sense atacs d'óssos a l'Alt Àneu

L'ós bru és un vell habitant de tot el massís dels Pirineus. Mai han abandonat aquestes muntanyes, però des de la reintroducció des de França, ja fa uns anys, els atacs a ramats han estat un problema per a altres pràctiques ancestrals, com la ramaderia i l'apicultura d'alta muntanya. Als Pirineus centrals, la població d'óssos creix, gràcies a les mesures de protecció. Està lluny de la viabilitat, però ja hi ha 35 exemplars.

Des del 2007, la conselleria d'Agricultura porta a terme un programa de cohabitació entre óssos, abelles i bens a les comarques on la presència de l'ós és més habitual a causa de les condicions d'hàbitat. Fa tres anys, va decidir contractar pastors per guardar els ramats a les pastures d'estiu. Primer, a les valls d'Àneu, i, aquest estiu, a la vall de Cardós. El resultat és esperançador: els atacs han disminuït i, al Parc Natural de l'Alt Àneu, per primera vegada, no se n'ha registrat cap.

Ricard Casanovas, cap del Servei de Biodiversitat de la conselleria, ho explica: “Es tracta de fer compatible la cohabitació de l'ós amb activitats humanes com la ramaderia, l'apicultura i el turisme.” Aquests estiu, tres pastors i dos ajudants han passat quatre mesos vigilant 2.600 ovelles de 15 ramaders. La clau és l'agrupació, voluntària pels ramaders, del ramat. També es fa seguiment dels óssos: “Els dificultem que accedeixin al menjar fàcil, que són els ramats”, diu Casanovas.

A casa de Josep M. Orteu, d'Esterri de Cardós, “tota la vida” han tingut ramats.“L'any passat vaig tenir 10 pèrdues de mascles per atacs d'óssos. I altres ramaders també van patir força”. Malgrat la indemnització, “un mascle no és el valor d'una ovella”. Aquest estiu, ha apostat per agrupar les 210 ovelles: “Ha anat força bé. No hem tingut cap atac i les baixes són les normals.” Orteu té també una casa de turisme rural: “Els padrins ja hi havien conviscut, amb óssos. Si la conselleria ho gestiona bé i no s'imposa res, no hi veig cap problema de cohabitació.”

Les ovelles han estat vigilades les 24 hores, i a la nit, tancades en zones electrificades. A pocs metres, els pastors. “És dur estar-se tants dies allà sols amb el company. Enguany els hem posat una cabana metàl·lica, però han passat fred. L'any vinent, els construiran coberts”, diu Orteu. El suport de gossos de la raça autòctona Muntanya dels Pirineus és fonamental: “Es crien amb les ovelles i les defensen a mort, perquè es consideren part del ramat.”