Reivindiquen el vell camí d'Empúries
Gent del Ter reclama, des de finals del 2013, suport institucional i científic per recuperar el vell camí iberoromà
L'entitat proteccionista pensa que se'l pot rescatar de l'oblid i fer-lo visitable
“L'interès del vellva més enllà de l'arqueologia”, diu Badia i Homs
El grup proteccionista Gent del Ter impulsa des de finals del 2013 la reivindicació del vell camí d'Empúries. La campanya que s'ha anat reforçant al llarg de l'any 2014 amb l'organització de nou jornades de descobertes, unes rutes de reconeixement del terreny que ha servit per fer un primer esborrany d'hipòtesi de recorregut. Pels seus treballs inicials, han demanat la col·laboració dels ajuntaments de les tres comarques afectades (Alt, Baix Empordà i Gironès), que han tingut una resposta desigual. Han disposat, així mateix, d'informacions complementàries dels museus d'arqueologia de Girona, Ullastret i d'Empúries.
El treball de camp consisteix a investigar –aquest és l'espai de col·laboració amb l'arqueologia–, inspeccionar ocularment, toponímica i cartogràfica. Durant les nou sortides han anat destacant i anotant elements del camí romà –i medievals descoberts– i s'han anat fent una idea també de quin procés necessita la ruta per posar-la en valor.
En aquest estadi és quan sorgeixen, dins del grup, les idees. Hi ha qui pensa que, en un futur, hauria de ser visitable “a peu, no pel trànsit rodat”. També hi ha qui creu, com Jordi Porxas, de Gent del Ter, que en la recuperació del camí hi hauria de tenir un paper fonamental l'autoritat arqueològica.
El medievalista Joan Badia i Homs, membre de també Gent del Ter, creu que l'interès del camí transcendeix l'arqueologia i, per tant, “s'hi hauria d'implicar l'Institut d'Estudis Catalans o la Rela Academa de Belles Arts de Sant Jordi”. Badia i Homs pensa que caldria “disposar d'una guia excursionista per seguir a peu el camí, quan estigui més estudiat”. Pensa que es necessita una guia excursionista per anar a peu i destaca el paper que va tenir l'excursionisme científic als inicis del segle XX.
Com a camí d'Empúries, encara es coneix el camí ral que comunicava pobles a mitjans del segle passat. Badia i Homs destaca que aquest era un ramal secundari de la gran Via Augusta, amb el qual s'enllaçava a l'alçada de l'actual barri del Pont Major gironí. “Tenia molta importància perquè comunicava viles romanes importants i perquè facilitava l'agricultura i el comerç” apunta. Badia i Homs creu que “era un mitjà de comunicació fonamental en el transport de la pedra des dels Clots de Sant Julià [el camí hi passava a prop i hi estava connectat amb un ramal] i també de la terrissa des de Llafranc i Calonge. Aquests eren elements molt importants i, segurament hi havia altres tipus de produccions que ara se'ns escapen”.
Camins vells i pistes forestals
Des del món excursionista s'està reclamant darrera ment la protecció dels vells camins, un patrimoni històric i cultural que és víctima de les noves infraestructures. Concretament, el Centre Excursionista de Banyoles (CEB) ha fet circular un manifest en ambients excursionistes de tot Catalunya, en el qual es denuncia com aquestes velles vies estretes, ideades fa centenars d'anys per passar-hi a peu o amb mules, estan desapareixent a gran velocitat per l'obertura de pistes, pensades per a vehicles i també pel tancament de moltes finques.
L'empenta d'Ullà: quan no n'hi ha prou amb bona fe
Gent del Ter ha buscat la complicitat dels municipis i ha reclamat, a cadascun d'ells que col·laborin en conservar, netejar i protegir el tram de camí que passa pel seu territori. Les respostes han estat diverses, des dels consistoris que no s'han donat per informats i han negat qualsevol resposta, fins als que han participat activament en la caminada de descoberta. Entre els ajuntaments que han assimilat la crida hi ha l'Escala, Torroella, Ullà i sobretot, Cruïlles, Sant Martí Vell, Madremanya i Celrà. “Els hem demanat que tinguin en compte el valor patrimonial, del que tenen i que ho conservin i senyalitzin, si poden”, apunta Maria Lloveras, portaveu del grup proteccionista. En el cas d'Ullà, la resposta a la petició ha estat pràctica, amb la col·laboració de l'ADF han “netejat” la zona. Des de Gent del Ter demanen que es sigui curós. “Ens consta la bona fe d'Ullà, però, passant màquines han fet malbé els valors que tenia.
Van fer-se seus els nostres suggeriments i van pensar que ho feien bé”, lamenta Badia.
