Talen un miler d'arbres a l'Alta Garrotxa per afavorir un bosc

Talar un miler de pins roig i alzines pot semblar un sacrilegi, però en el cas de la teixeda de Misaclòs, a l'Alta Garrotxa, és una mesura indispensable per al seu futur. Aquesta finca de vuit hectàrees en té dues amb una gran concentració de teixos que la converteixen en “excepcional”. És la teixeda més densa de Catalunya i segurament de la Península Ibèrica, però té un greu problema de regeneració: no hi ha exemplars joves i els plançons que han sobreviscut han quedat arrasats per la pastura. Ja s'ha començat a fer l'aclarida dels arbres que fan la competència al teix i que impedeixen que creixin i s'escampin les llavors. També es recuperarà una zona de pastures per apartar les vaques dels plançons.

Programa europeu

Els treballs per fer l'aclarida ja han començat, en el marc del programa europeu Life Taxus. Una brigada de la cooperativa La Fageda s'encarrega aquests dies de talar els troncs que un equip tècnic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha marcat. La previsió és tenir-ho enllestit després de l'hivern. “No es tracta de talar cap arbre que no faci falta sinó que es fa amb molta prudència”, explica el coordinador dels treballs, Jordi Camprodon, que és investigador del CTFC. De fet, es calcula que talant aquest miler de peus s'afavorirà el creixement de tres-cents teixos adults, menys de la meitat dels que hi ha actualment, que són uns 700.

“Com una catedral”

Camprodon admet que es podria haver decidit no fer cap actuació i deixar que la natura fes el seu curs, tal com es fa en teixedes centenàries. Aquesta, però, no és tan vella i necessita una empenta amb algunes millores per tenir garantit el seu futur, atès que és excepcional. “És com si estiguéssim recuperant una catedral per a les futures generacions”, hi afegeix. Les actuacions també tenen en compte altres espècies d'interès, com l'arç blanc o el boix grèvol que acompanyen el teix i que són d'interès per a la biodiversitat de l'entorn. Amb l'aclarida, es fomentarà la dispersió de la llavor del teix –uns fruits d'un vermell molt vistós– actualment no detectable per als ocells amb tanta concentració d'arbres. Els ocells són els principals dispersadors de la llavor d'aquest arbre protegit.

El tècnic destaca una altra mesura que s'ha fet a la finca pensant en els ocells. Quan s'ha trobat un pi de grans dimensions, el que s'ha fet ha estat fer-li una anella al voltant de l'escorça per interrompre el flux de la saba i assecar-lo poc a poc tot mantenint-se dret. “Quan està mort, és un lloc idoni per als picots perquè hi facin el seu niu, i també per als pica-soques o els rat-penats.”