Terrassa elabora un pla per protegir l'entorn natural
S'aprova el projecte d'anella verda amb una quinzena d'actuacions, una de les quals és crear un recorregut circular de 35 quilòmetres
Falta elaborar l'ordenança que en reguli l'ús públic
Terrassa s'ha dotat d'un pla específic per protegir les 4.538 hectàrees de sòl no urbanitzable del seu entorn amb l'objectiu d'evitar-ne la degradació, però també per recuperar-ne la funcionalitat econòmica agrícola –882 d'aquestes hectàrees són de conreus i guarets–; fomentar la funció de connector ecològic —forma part de la via verda que uneix Collserola–; i promoure'n un ús lúdic i respectuós. El ple del mes passat, i després de quatre anys de treball i d'un procés participatiu encara actiu, es va aprovar el pla especial urbanístic d'ordenació i gestió de l'anella verda, a més d'un catàleg d'arbres d'interès local i una modificació del pla d'ordenació urbanística del 2003 per regularitzar tot el sòl no urbanitzable.
Un cop feta una diagnosi prèvia i diversos informes i anàlisis, es van muntar taules de participació per eixos amb 25 entitats i vuit persones a títol individual, que van acabar traduint-se en 15 actuacions concretes i 142 propostes d'acció d'ordenació i de gestió validades en dos anys i mig de procés deliberatiu.
Una de les primeres que es posarà en marxa és la creació d'un camí circular de 35 quilòmetres que serà l'eix central de diferents recorreguts que s'instauraran arranjant la xarxa de camins existents a l'entorn. L'objectiu és potenciar els desplaçaments a peu i en bicicleta i estarà convenientment senyalitzant, amb les corresponents àrees d'informació i descans. Aquesta serà una manera de reivindicar les dotze portes d'accés al municipi des de l'entorn natural. El primer tram que s'arranjarà serà de 7,5 quilòmetres entre Torrebonica i Can Carbonell. L'anella verda es desenvoluparà en tres fases de cinc anys i es destinarà cinc milions a cadascuna.
Altres iniciatives que preveu el projecte d'anella verda són la restauració de la xarxa de rieres i torrents; la recuperació de l'activitat agrícola ecològica i la gestió forestal, l'ordenació de l'horta d'autoconsum en sectors concrets, la promoció del coneixement dels valors
paisatgístics i naturals, la creació d'un centre d'informació i el foment de l'apadrinament i el voluntariat com a eina de gestió.
La idea de l'anella verda sorgeix en la campanya electoral del maig del 2011 quan l'exposa el Grup per la Protecció dels Espais Naturals a Terrassa (Gpenat) en un debat amb els candidats al Centre Excursionista. L'equip de govern la va acabar incorporant al pla de mandat vigent actualment. La iniciativa completava la filosofia endegada el 2006 amb la idea de crear un parc agroforestal al nord de la ciutat, que va ser la proposta més votada en el procés de pressupost participatiu. El parc va ser una realitat l'octubre del 2010.
LA DATA
Pla de gestió i ordenança pendents
Per completar el projecte de l'anella verda encara falten tres documents que es portaran a aprovació en propers plens: un pla específic de gestió, un inventari exhaustiu de camins i l'ordenança reguladora de l'ús públic de l'espai. En el darrer ple, a banda del pla especial d'ordenació que inclou l'inventari de les 210 edificacions, construccions i instal·lacions existents en el sòl no urbanitzable, també es va aprovar un catàleg d'arbres d'interès local, que està format per 33 exemplars.
Onze d'aquests estan ubicats en terrenys públics i 22, en propietats privades i s'han inclòs per la seva edat, història, dimensions excepcionals, o altres particularitats científiques i es consideren elements paisatgístics d'importància que s'han de protegir. La regidora de Medi Ambient, Eva Herrero, va admetre que tres exemplars van quedar malmesos per l'episodi de ventades extraordinari del 9 de desembre.
