Es ven l'única casa privada del parc d'Aigüestortes
Es tracta d'una finca de dues hectàrees amb un refugi, sense llum ni aigua, situada al costat de l'estany de la Llebreta
El parc estudiarà l'opció d'adquirir la propietat si en pot assumir el cost
Una immobiliària de Barcelona ha posat a la venda l'única casa privada que hi ha al parc nacional d'Aigüestortes. Es tracta d'una finca de dues hectàrees situada a la vora mateix de l'estany de la Llebreta que inclou aquesta edificació, d'uns 150 metres quadrats i en bon estat de conservació perquè fa pocs anys es va rehabilitar, tot i que no té encara llum ni aigua corrent. Aquesta singular propietat, situada a 2.000 metres d'alçària i al bell mig de l'espai natural, és l'única casa o refugi particular que existeix al parc, tot i que hi ha altres propietats privades, com ara mitja dotzena de finques i pastures, així com alguns corrals i bordes, malgrat que tots aquests altres béns estan dedicats a l'activitat primària, sobretot la ramaderia.
La finca, tot i situar-se en una mena de vall interior del parc, té la qualificació d'urbana i pertany al municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça). El seu alcalde, Joan Perelada, manifestava que es tracta d'una venda complexa per les dificultats que pot tenir qualsevol particular de fer obres o millores en un espai protegit com Aigüestortes, ja que es necessiten permisos, autoritzacions i informes favorables de les administracions i de la direcció del parc mateix.
La normativa i el pla d'usos d'Aigüestortes ja assenyalen que el patronat ha de procurar eliminar aquestes “illes” privades situades dins l'espai natural, però aquest objectiu topa amb les limitacions pressupostàries.
Portaveus del Departament d'Agricultura van explicar que la possibilitat d'adquirir la propietat s'analitzarà des del punt de vista tècnic, pel que pot suposar una millora per la gestió, i de la disponibilitat pressupostària per adquirir la finca i la casa.
LA XIFRA
LA DATA
Una propietat sempre privada
La finca situada a l'estany de la Llebreta era de veïns de Boí que als anys cinquanta la van vendre a una família de Barcelona. Aquesta la va mantenir fins al 2005, en què la va traspassar a un empresari d'Alella (Maresme). Tots dos propietaris hi haurien fet algunes millores i el refugi estaria en bon estat, tot i la falta de serveis.
L'alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada, apuntava que ja el 2005, la Generalitat va intentar comprar la finca, però que l'oferta econòmica de l'empresari va ser molt superior i és del parer que en aquell moment es va tractar d'un caprici, donada la situació privilegiada de la propietat i la bellesa del paisatge d'aquest espai.
Aquesta propietat és just al peu de l'estany de la Llebreta, un llac d'origen glacial de vuit hectàrees i fins a dotze metres de profunditat. Se situa al mig del parc nacional i a uns 2.000 metres d'alçària. Molt a prop hi ha també dos salts d'aigua i l'ermita de Sant Nicolau de Boí, que dóna nom a la vall on hi ha la finca i al camí que hi porta des de l'entrada al parc per Barruera i Erill la Vall.
