Deu anys fent d'antena catalana de les polítiques europees del paisatge

L'Observatori del Paisatge de Catalunya, que té la seu tècnica a l'Hospici d'Olot, s'ha convertit en els seus deu anys d'existència en un referent mundial quant a polítiques del paisatge. De fet, tal com va remarcar ahir el seu director, Joan Nogué, en un acte a l'ajuntament d'Olot, va néixer per ser una antena catalana a Europa pel que fa a les polítiques del paisatge en les quals alguns països duien molt avantatge i per ser l'antena europea i ara mundial a Catalunya en els mateixos temes. Les xifres parlen per si soles: més d'un centenar de països que consulten de manera regular el web de l'ens en quatre idiomes, el seu butlletí amb més de dos mil subscriptors i, entre molts altres paràmetres mesurables, el seu directori del paisatge amb més de nou anys d'existència que és tot un referent en la matèria.

De fet, el mateix Joan Nogué va remarcar que la dimensió internacional de l'Observatori s'havia “disparat” durant els últims anys. “No és una prioritat, però ens alimenta i ens permet explicar què es fa a Catalunya en polítiques del paisatge”, va explicar. I això és important sobretot tenint en compte que és un paper que ha assumit l'Observatori arran de la reestructuració del Departament de Política Territorial i Obres Públiques del govern tripartit, que és qui va decidir crear-lo, a l'actual Departament de Territori i Sostenibilitat.

Nogué va fer un repàs de les principals actuacions de l'Observatori al llarg d'aquests deu anys. Va destacar sobretot la realització dels set catàlegs del paisatge de Catalunya amb les recomanacions de la Comissió Europea, que recullen un total de 135 paisatges i que ja han fet de “pluja fina” amb resultats com el planejament urbanístic d'Espolla; la redacció del pla director d'enoturisme, el del segon pla transfronterer a Europa en polítiques de paisatge a la Cerdanya nord i la sud, ha activitat un web de paisatge i món local, ha creat un manual de bones pràctiques recollint per al govern andorrà la planificació del paisatge que fan en alguns països europeus i ha redactat amb la concertació social cartes del paisatge de diverses zones com la de la vall de Camprodon. En aquest sentit, va destacar la carta del paisatge d'Aspres d'Empordà, on es va crear fa dos anys un consorci seguint la filosofia i la delimitació d'aquesta zona de l'Albera feta en un catàleg del paisatge. L'ens també ha començat a participar en plans sectorials i en plans de polítiques energètiques, com l'eòlic de Catalunya. Finalment, Joan Nogué va recordar el vessant de promoció del coneixement expert sobre la matèria i el de la difusió de l'Observatori.