El 18% de les pedreres que hi ha a Catalunya es concentren a la demarcació de Tarragona
El Baix Camp n'aglutina més perquè s'hi pot extreure granit, un material de molta qualitat però que és escàs al territori
Existeixen dos tipus d'explotacions: les graveres, que aprofiten sorres i graves de torrents o rius, i les pedreres, que extreuen matèries compactes de la muntanya. Però l'objectiu, en ambdós casos, és el mateix: transformar el material en àrids. D'aquests també n'hi ha de dos tipus: els calcaris, que serveixen per fer ciment o formigó, i els granítics, que són més durs i tenen una resistència especial, tot i que són escassos i al país hi ha poquíssim llocs dels quals se'n puguin extreure. Però geològicament parlant, la comarca del Baix Camp resulta ser el territori ideal per a la seva extracció i ja s'ha convertit en una de les comarques en què hi ha més explotacions.
El gerent del Gremi d'Àrids de Catalunya, Jaume Puig, confirmava que la crisi afecta el sector, però que el descens de la demanda és moderat perquè el 70% de les extraccions es destinen a l'obra pública, que es manté. La resta, el 30%, es destina a la construcció privada, i aquí sí que s'ha notat un descens de la producció. Puig deia que respecte al 2008 la demanda total a les pedreres i graveres ha caigut un 30% al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, on la minimització de la demanda en el mercat de l'habitatge ha fet que el sector estigui especialment aturat. Les dades, però, són «relatives», ja que pot ser que «en una comarca concreta l'administració pública hi faci una obra i llavors faci falta material», però també pot passar la cosa contrària. Tanmateix, es fa servir molt més d'àrid ampliant el port de Tarragona, deia Puig, que no pas construint cases. Depèn de les dimensions de la pedrera, ja que la d'Alcover (Alt Camp) produeix més que totes les que al llarg de tots aquests anys s'han instal·lat al Baix Camp, com ara les de Mont-roig del Camp o Vilanova d'Escornalbou, tot i que les activitats que generen són molt diferents.
Segons el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat, que gestiona l'àmbit d'energia i mines, a la demarcació predominen les explotacions de grava (37), i després les de roca calcària (27) i d'argila (12), tot i que també es treballa amb sauló, escullera i pedra natural. A més, també existeix el cas d'una empresa que explota bauxita –un tipus de mineral que s'utilitza per fer alumini– i també d'altres que extreuen marbre. En total, un centenar de canteres, tot i que no pas totes s'aixopluguen en el Gremi d'Àrids de Catalunya.
Segons Puig, les canteres «donen un servei de país», ja que contribueixen a reactivar la indústria i l'economia, i per això les considera necessàries, ja que el material que s'hi extreu és imprescindible.
On van els àrids que s'extreuen?
La pedra granítica, com que és la més resistent, es fa servir per a la construcció del balast ferroviari perquè esmorteeixi les vibracions dels trens. Però també serveix per fer l'última capa de rodatge d'autopistes, perquè la seva qualitat evita que els pneumàtics rellisquin. Finalment, també es fa servir per construir esculleres als ports marítims. Contràriament, els àrids calcaris s'utilitzen per fer formigó, prefabricats i paviments de carrers o carreteres secundàries. La pedrera que explota Canteras La Ponderosa SA, a Riudecols, és una de les poques que hi ha homologades a l'Estat espanyol per fabricar balast per al tren d'alta velocitat. Adif utilitza pedra extreta d'aquesta cantera per construir el TAV entre Madrid i València. Puig considera que «és una sort geològica» tenir aquest material al territori. I la d'Alforja ha servit per construir les carreteres de les Illes Balears, perquè allà no hi ha aquest tipus de pedra. A banda de les canteres que hi ha a Vilanova d'Escornalbou i a Alforja, Sant Cugat del Vallès és un altre punt on existeix aquest tipus d'àrid. En canvi, per construir equipaments públics, com ara escoles, fa falta àrid calcari, que no costa tant de trobar. Amb tot, Puig explica que sempre s'intenta aprofitar la pedra que es treu de remoure el terreny on després es construirà.
Regeneració integrada
Un cop una gravera o una pedrera perden la seva activitat, arrenca un procés de retorn al medi ambient que, en la majoria dels casos, es fa paral·lelament a l'extracció, que s'executa per etapes. D'aquest procés se'n diu regeneració integrada i consisteix a reforestar l'explotació amb espècies autòctones per etapes. Primer es fa l'extracció d'una part de l'explotació i es regenera, i així es fa progressivament. Puig explicava que a tot Catalunya ja s'han recuperat més de 2.500 hectàrees de terreny, la mateixa superfície que la que ocupa la ciutat de Tarragona, aproximadament. Aquest procediment es fa en consonància, a més, amb la normativa que ha establert el Departament de Medi Ambient de la Generalitat amb l'objectiu de minimitzar l'impacte paisatgístic i visual, sobretot de les zones en què la concentració de pedreres és més accentuada. D'aquesta manera, es redacta un pla de restauració que en cas que l'empresa no el pugui assumir es remet al govern, el qual l'executa d'una manera subsidiària. Puig subratllava que, a més, ara «rarament es fa res contra els ajuntaments», quan abans se n'ocupava la Generalitat, la qual no tenia en compte l'administració local. Actualment, s'intenta arribar a acords, i si no les empreses busquen altres territoris per poder explotar.
