Camp de dunes experimental a Torredembarra
El creen amb les plantes marines que s'acumulen a la platja per les tempestes
La platja de la Paella de Torredembarra disposa d'un camp de dunes experimental, que recuperarà les dunes que es formaven antigament de forma natural en aquest entorn i que és “pioner al món”, segons els responsables del Gepec-EdC, que han impulsat el projecte. L'any 2012 es va crear un primer camp de dunes a partir d'un transvasament de sorra a la platja i replantant espècies provinents de la zona dels Muntanyans. En aquesta ocasió, però, el camp aprofitarà les plantes marines que s'aboquen a la platja a causa de les tempestes de mar, segons va explicar ahir el regidor de Medi Ambient i Platges, Eduard Rovira.
La planta acumulada per les llevantades és la corretjola, de la família de les fanerògames, les úniques plantes que fan flors sota el mar a la Mediterrània. Quan arriba a la platja crea microrelleus on acumula sorra i això és el que facilita la fixació de plantes que acaben creant les dunes. Si es retiressin les plantes, tots aquests milers de tones de sorra acumulada marxarien mar endins.
Aquest experiment “és doblement innovador perquè no s'està realitzant en un espai natural sinó en una platja urbana, la qual cosa implica un grau de conscienciació ciutadana molt més elevat que en altres indrets”, segons va explicar el tècnic del Gepec-EdC, Ramon Ferré. En aquest sentit, no existeix cap referència escrita al món de la creació d'un ecosistema dunar a partir de les plantes submarines que arriben per les tempestes de mar. Aquest camp experimental ja ha donat una primera sorpresa: hi ha fet niu una parella de corriols camanegres, un ocell d'una espècie amenaçada a Europa, precisament perquè fa el niu a la mateixa sorra.
La creació, el març del 2012, del primer camp experimental –situat a la vora de l'actual– ha estat un èxit, segons els seus responsables, ja que hi han sobreviscut el 70% de les 1.400 plantes que s'hi van instal·lar. Això “ha facilitat el camí per a aquesta segona ampliació, encara més atrevida que la primera”. Aquest tipus de dunes es creaven de forma natural en aquest entorn fa més de cinquanta anys, tot i que actualment s'han hagut de recuperar de forma artificial, gràcies a les dues iniciatives experimentals.
