L'ACA torna a incomplir el cabal mínim del Ter tot i la dessalinitzadora i el bon estat dels pantans
Durant vuit dies no s'ha arribat els 3 m³ per segon a Girona, però l'ACA ho nega
Entre els dies 21 i 28 de setembre el cabal del Ter no va complir el mínim de 3m³/s que estipula la llei al seu pas per Girona, tal com es pot veure en les dades que cada dia l'ACA publica al seu web. Després que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, anunciés fa 3 mesos un calendari per retornar aigua al riu i que això era una prioritat, aquest incompliment ha caigut com una gerra d'aigua freda entre els sectors que en els últims temps han demanat la reducció del transvasament del Ter. L'Observatori del Ter creu que ara totes les promeses han esdevingut «paper mullat», i que des del territori estan «cansats de reivindicar un tracte decent per al nostre principal riu».
Manca de prioritat
L'incompliment ha sorprès perquè actualment els pantans estan encara en nivells molt alts, amb Sau al 67% i Susqueda al 81% de la seva capacitat. A més, el juliol es va inaugurar la dessalinitzadora, si bé fins fa pocs dies no va començar a produir un mínim d'aigua. Els sectors afectats temen que això sigui una primera mostra que l'ACA prioritza l'aigua del Ter sobre la de la dessalinitzadora perquè és més barata, en la línia del que apuntava l'esborrany del pla de gestió de sequeres, de manera que el cabal del riu continuï sent insuficient.
L'ACA ho nega
L'ACA va negar ahir aquestes dades, i va assegurar que el Ter porta 5,5 m³/s aigües avall del Pasteral, i que la reducció a Girona es deu a la derivació cap a la sèquia Monar. Tradicionalment, però, s'ha fet servir sempre l'estació del pont de la Barca de Girona per prendre les mesures de cabal. L'ACA també ha insistit que el retorn de cabal del Ter serà progressiu.
«Volem serietat i ens han enganyat»
El portaveu de les comunitats de regants del Baix Ter, Narcís Illa, va carregar ahir durament contra l'ACA, a qui acusa de no jugar net amb els números que es van donant respecte als cabals del Ter. Illa va explicar que en una jornada organitzada per la JARC no fa encara dues setmanes va demanar a Gabriel Borràs, director de planificació de l'ACA, «serietat en el tracte, en les xifres i en les informacions», precisament per complir amb les promeses que s'han fet des de l'administració. El portaveu dels regants va recordar que el compromís del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, era el de fer funcionar les dessalinitzadores al 100%, per així poder començar amb el retorn d'aigua al Ter, si bé actualment això no s'està complint: «Ens han enganyat amb això de les dessalinitzadores, perquè ens deien que serviria per augmentar el cabal del Ter, però ara amb els pantans plens no ho fan.» Illa va assegurar que està «trist» davant els incompliments de l'administració, i després de veure com al final s'està imposant la teoria que dels que apostaven perquè a l'hora de la veritat es continuaria prioritzant l'aigua del Ter davant de la dessalinitzada, per una qüestió de preu. Segons Illa, l'aigua del Ter costa 0,02 euros el metre cúbic, mentre que la dessalinitzada val 0,3 euros.
La zona marítima del Fluvià, enrere
La comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del govern espanyol va aprovar ahir una proposició no de llei presentada per CiU, per tal de corregir el procés que la direcció general de Costes estava tirant endavant per convertir en domini públic maritimoterrestre una part del riu Fluvià i del rec Sirvent. El text, que va incorporar una esmena del PSOE, insta el govern a «acostar posicions buscant l'entesa amb la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i altres organismes que es puguin veure involucrats en la delimitació del curs del riu Fluvià amb la finalitat d'establir el límit del domini maritimoterrestre, atenent a la singularitat de la zona». L'objectiu de l'Estat era augmentar aquest domini riu amunt, fins on s'ha detectat la intrusió salina, fet que el diputat de CiU Jordi Xuclà interpreta com que «el ministeri de Medi Ambient volia posar el nas en les propietats dels pagesos de l'Empordà 4 o 5 quilòmetres amunt de la desembocadura del Fluvià». Xuclà es va felicitar que la proposició no de llei tirés endavant, ja que «podria afectar la disponibilitat de la propietat i perjudicar l'activitat econòmica de moltes hectàrees de terreny que en realitat es troben situades lluny de la costa».
