La CHE s'aferra al Pla de l'Ebre qüestionat per la CE
La PDE denuncia que l'ens estatal ha tombat les seves al·legacions, ignora Brussel·les i manté en la revisió del document per al període 2015-2021 el mateix cabal insuficient per al tram final del riu
De res no han servir ni les més de 4.000 al·legacions signades per ciutadans ebrencs, a partir dels arguments tècnics presentats per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), ni el demolidor informe de la Comissió Europea (CE) sobre els plans de les conques de l'Estat espanyol en vigor, en què Brussel·les qüestionava la falta d'informació sobre els estats de les masses d'aigua i, en conseqüència, la falta de criteri sostenible a l'hora de fixar els cabals ecològics, que instava a revisar. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), amb vista al nou Pla de conca de l'Ebre per al període 2015-2021, s'ha aferrat a les xifres que proposava el pla actual (aprovat fa un any i mig, amb un retard insultant, per al període 2009-2015) i per tant pretén validar la previsió de prop d'un milió i mig d'hectàrees de regadiu (més de 450.000 de nou regadiu), 56 embassaments i un cabal ecològic per al tram final de l'Ebre que amb prou feines supera els 3.000 hectòmetres cúbics anuals, segons va tornar a denunciar ahir la PDE. Per tot plegat, la plataforma es reactivarà en un trimestre que considera decisiu per al futur del riu: el nou pla s'aprovaria en primera instància el 3 de setembre en el Consell de l'Aigua (organisme de la CHE) i podria rebre el vistiplau definitiu del Consell de Ministres abans de finals d'any. “El Pla encara és pitjor que l'anterior i ha menyspreat la proposta [actualitzada recentment] de la Comissió per la Sostenibilitat [entre 5.870 i 9.900 hectòmetres cúbics segon siguin anys secs o humits]”, va lamentar la portaveu del grup conservacionista, Susanna Abella, que va avançar que tornaran a recórrer a Brussel·les, com ja van fer fa dos anys, fins i tot abans que el pla siga aprovat.
El sí de la Dreta
La PDE és un dels 98 agents que configuren el Consell de l'Aigua de la CHE, que també inclou la Generalitat i les comunitats de regants de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre, i Abella va demanar a l'executiu català, i si més no als regants de l'Esquerra, que siguin coherents i votin amb la plataforma en contra del pla, encara que resulti estèril. En el cas de la comunitat de la Dreta, el seu president, Manolo Masià, ja va anunciar ahir que hi votaran a favor, “com la major part de la conca”, va recalcar: “És el que necessitem els regants per tirar endavant.”
Sobre la hipotètica reacció de la Comissió Europea, la PDE és conscient que Brussel·les no mourà fitxa fins que el pla no entri en vigor, però va recordar que, considerant que l'Estat estaria incomplint requeriments comunitaris i en definitiva la directiva marc de l'aigua, el resultat serà una retallada en el finançament europeu d'infraestructures hidràuliques. “Només 8 embassaments previstos en el pla tenen finançament garantit”, assegura Abella.
LA FRASE
L'ombra dels transvasaments
El fet que algunes previsions de regadiu o de construcció de nous pantans no tinguin garantida la viabilitat, és el principal argument de la plataforma a l'hora de denunciar que tant el Pla en vigor com el document que l'actualitza el que fan és hipotecar volums d'aigua que, si no es poden usar, alimentaran bancs d'aigua i transvasaments encoberts entre conques. “És un moment decisiu, més que fa dos anys, perquè ara el que s'aprovi servirà per als propers sis anys i és el pas previ d'un nou pla hidrològic nacional per posar damunt de la taula nous transvasaments per part del nou govern estatal”, va alertar Abella, que considera que tant el PP com el PSOE, tot i que els socialistes van derogar l'amenaçador PHN del 2001, han demostrat predilecció per “les mateixes solucions”:“Si governen partits nous [a l'Estat], ja veurem què fan.” Un cop aprovat pel Consell de l'Aigua, el pla haurà de ser ratificat pel Comitè d'Autoritats Competents i pel Consell Nacional de l'Aigua.
