El risc d'una explosió volcànica a la Garrotxa és moderat, però més elevat que no preveien els experts
Els treballs de camp per concretar la cartografia permetran trobar-hi nous volcans
La zona volcànica de la Garrotxa es considerava adormida, no pas extingida, fins fa poc. Ara, els experts han determinat que no és correcte dir que dorm, sinó que es considera activa i, dintre d'aquesta catalogació, que el risc que torni a entrar en erupció és moderat. Es considera activa, perquè ha tingut algun volcà actiu els últims 10.000/15.000 anys. I, quant al fet que el risc d'erupció és moderat, s'ha de tenir en compte en primer lloc que, a diferència del que succeeix en el cas dels terratrèmols, no hi ha una escala internacional per mesurar aquest paràmetre. La més utilitzada és la que usa el govern dels Estats Units, que pren en consideració dos factors. D'una banda, la probabilitat que això acabi passant i, d'una altra, les pèrdues humanes que això pot ocasionar.
A partir de l'anàlisi que els vulcanòlegs fan dels dos factors s'estableix un escalat que fixa quatre graus de risc: baix, moderat, alt i molt alt. Segons aquesta escala, el risc de la Garrotxa és moderat. La probabilitat d'una erupció és baixa, però seria alta la pèrdua per danys materials i econòmics.
El que és segur és que hi haurà una altra erupció. És impensable que no exploti cap altre volcà en el futur, si es té en compte que a les comarques gironines –la connexió de la zona garrotxina amb la Crosa de Sant Dalmai és evident– hi han esclatat fa 10 milions d'anys. A la Garrotxa, hi ha més de quaranta cons volcànics, la majoria dels quals provenen d'erupcions estrombolianes, que exploten poc o només quan la lava entra en contacte amb l'aigua.
Reprodueixen virtualment l'explosió del volcà Croscat
La recreació de l'erupció del volcà Croscat prenent les dades meteorològiques reals d'un dia concret ha revelat que no caldria evacuar tota la ciutat d'Olot –el volcà està a cavall de la capital garrotxina i Santa Pau i en un punt elevat–. La lava arribaria a l'entrada per la carretera de Santa Pau i les cendres es dirigirien cap al nord. Algunes restes arribarien fins i tot a Londres. Per prevenir una possible erupció a la Garrotxa, caldria monitoritzar –tal com vol fer el CSIC– la zona amb uns aparells que detecten si el magma creix. Hi ha, també, un pla d'evacuació a punt per a una situació de risc. Ara bé, cal fer més recerca vulcanològica i més estudis de base per poder preparar una estratègia de detecció més fiable.
