La UE aboca diners a les teixedes garrotxines
Un pla subvencionat pel programa Life de la Unió Europea preveu la conservació de tres espais forestals de la zona protegida
Hi participen teixedes d'altres indrets de Catalunya
Les teixedes de l'Alta Garrotxa són les més septentrionals
Els teixos són uns arbres molt primitius i, per tant, amb dificultats per assegurar-se la supervivència, sobretot quan han de competir amb altres espècies. Per això, les teixedes es troben en nuclis de poques hectàrees i són, doncs, un valor ecològic a protegir, perquè estan amenaçades. A l'Alta Garrotxa, n'hi ha tres que tenen un valor especial pel fet de ser les més septentrionals del país. Per evitar-ne la desaparició, s'han inclòs en un pla de preservació subvencionat pel Life Natura i el Taxus de la Unió Europea, juntament amb d'altres de la serra de Llaberia, del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, de la serra de Cardó i, més recentment, algunes de la del Montseny i de Solsona.
El coordinador del projecte, Jordi Camprodon, que lidera el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ha assenyalat que les principals amenaces d'aquestes coníferes són el confinament a causa de la competència d'altres espècies, més vulnerabilitat a les malalties i l'aïllament genètic, així com d'altres de més generals com ara el canvi climàtic i els incendis forestals.
Aquest projecte de preservació, dotat amb més d'un milió d'euros, subvencionats en un 75% pel programa europeu Life, permet actuar sobre un total de 61 hectàrees d'arreu del país. A l'Alta Garrotxa, on el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya té la col·laboració del consorci que gestiona aquest espai d'interès natural, els treballs van a càrrec dels treballadors de jardineria de La Fageda Fundació. A les teixedes garrotxines, s'han fet tractaments en 500 teixos.
En total, s'ha actuat sobre 8.000 teixos a tot Catalunya amb problemes de supervivència: s'han dut a terme tractaments de malalties, més de 20.000 tales entre teixos i moltes altres espècies dels seus hàbitats per evitar la competència i per protegir-los contra els incendis, tancats per evitar l'entrada de bestiar, reforçament d'aquests hàbitats amb replantacions, etc. Pel que fa a aquest últim aspecte, Jordi Camprodon ha explicat que les replantacions s'han fet amb plantes produïdes a partir de llavors recollides sobre el terreny.
Camprodon també ha remarcat la importància que tenen perquè el projecte s'apliqui amb èxit els acords que han signat 65 propietaris per poder intervenir als seus terrenys forestals. I és que bona part dels boscos del país són de titularitat privada.
El director general del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Denis Bogli, ha destacat la importància de la cooperació que s'ha produït entre un programa de la Unió Europea, un centre de recerca com el que ell dirigeix i una cooperativa de reinserció laboral per a persones amb discapacitat. Així mateix, ha remarcat la implicació que hi ha hagut entre la gent i les entitats del territori.
El cap de la secció de jardineria de La Fageda, David Soler, ha afirmat que per a ells ha estat molt positiva la participació en el programa Life de conservació de teixedes. Segons ell, com que no ha estat una de les feines convencionals que solen fer, s'han hagut d'especialitzar per fer-ne d'altres de més precisió amb la formació als treballadors prèvia que han hagut de fer.
En concret, La Fageda Fundació hi ha destinat quatre treballadors durant els quatre anys de durada del projecte, que ha d'estar enllestit amb vista a l'any 2016.
LES XIFRES
Uns ecosistemes singulars
Les teixedes de l'Alta Garrotxa tenen la singularitat de ser les més septentrionals del país i les més denses. A més, a la zona del torrent de l'Orri, hi ha catalogat el teix més vell de Catalunya. Els teixos són coníferes, però, a diferència de moltes altres espècies forestals, fructifiquen poc i els calen els ocells per dispersar les llavors després de menjar-se els fruits i d'eliminar els pinyols amb les defecacions. El color vermell dels fruits atrau els ocells. Precisament, una de les estratègies de conservació de les teixedes ha consistit en la replantació de plantes que també fan el fruit vermell i que són un poderós atractiu per a alguns ocells com ara el grèvol. El teix és un arbre verinós, excepte el seu fruit. És una espècie que porta associada molta simbologia i cultura, a part del seu valor ecològic. Tot i la toxicitat de l'arbre, es dóna la paradoxa que se n'extreu el taxol, un anticancerigen que es fa servir en alguns tractaments de quimioteràpia. El vessant cultural està lligat majoritàriament a la tradició celta.
Un projecte amb fons europeus
El pla de conservació de les teixedes, que inclou les de l'espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa, està liderat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i finançat a través del programa Life+ de la Unió Europea. En aquest projecte, hi participen, com a socis del Consorci de la Serra de Llaberia, l'Ajuntament de Rasquera i el Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, amb la col·laboració del Consorci de l'Alta Garrotxa i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. El portaveu del Consorci de l'Alta Garrotxa i director del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la Garrotxa, Francesc Canalias, ha subratllat l'input que representa per al projecte la participació d'una empresa com La Fageda, que té una clara vocació de treball social i que està fortament arrelada a la societat garrotxina.
