Medi ambient

Creix el nombre de senglars abatuts i de danys que fan

Tot i l'augment de batudes excepcionals, la superpoblació de senglars segueix provocant danys als camps i perill per al trànsit

Uns 9.000 caçadors s'apleguen a les 259 societats de caça que hi ha a la demarcació

En algunes zones el senglar ja és la primera causa d'accidents

L'any 2014 es van capturar –un eufemisme per dir abatre– uns 14.500 exemplars de senglar al conjunt de les comarques gironines. Aquestes dades, facilitades pels serveis territorials d'Agricultura de Girona, inclouen els animals caçats per les 259 societats de caça de la demarcació i els que es van abatre en batudes excepcionals. Any rere any, creix el nombre de senglars abatuts, però continuen creixent també les peticions d'alcaldes i pagesos per reclamar intervencions contra els danys que produeixen els animals: l'any 2012 es van autoritzar 466 batudes excepcionals durant el període de veda, al 2013 van ser 477, i al 2014 se'n van autoritzar 607. Paral·lelament també s'ha allargat la temporada de caça, que aquest 2015 es va iniciar el passat 7 de setembre i s'acabarà l'últim diumenge de març.

Conreus i trànsit

Les conseqüències de la proliferació de senglars ja s'assimilen als problemes plantejats per una espècie invasora. Els primers afectats són els pagesos, però la superpoblació de senglar és també un problema per al trànsit. Vicenç Estanyol, director dels serveis territorials d'Agricultura, explica que puntualment el senglar ha arribat aquests últims anys a ser la primera causa d'accidents de trànsit en comarques com el Baix Empordà. El nombre de víctimes mortals en aquests accidents és baix (dues en els últims cinc anys), però els danys als vehicles solen ser importants, amb reparacions de l'ordre dels 5.000 euros.

Per respondre a aquesta demanda, els serveis d'Agricultura, la federació de caça i els alcaldes han agilitzat al màxim els tràmits. No es veu a curt termini una solució definitiva per eradicar aquest problema, però es minimitza. En zones rurals, si un pagès o un alcalde sol·liciten una batuda excepcional són les societats de caça que intervenen, prèvia autorització dels serveis d'Agricultura. En zones urbanes, com ha estat el cas de Cadaqués, Roses i fins i tot Girona, intervenen els agents rurals, a vegades amb el suport de les policies locals. En aquests casos la caça de nit, els aguaits nocturns itinerants, solen ser els dispositius més eficaços. En àrees com els Aiguamolls també s'organitzen dispositius amb gàbies trampa. Vicenç Estanyol assegura que tots els actors que intervenen en aquests dispositius fan un sobreesforç per reduir la població d'aquests elements. “Accelerem els tràmits i aconseguim donar resposta en un termini de 24 hores”, diu el director. La realitat, però, és imparable: gairebé el 70% de la demarcació es qualifica en zona d'emergència, àrees on es calcula que la densitat de senglars és superior a vuit animals per quilòmetre quadrat.

Factors diversos que expliquen el creixement de la població

El territori gironí en si és una de les principals causes que expliquen que aquesta demarcació sigui la que concentra més senglars de Catalunya: un territori amb un 72% de forest i un 28% de conreu, que constitueix un hàbitat ideal per a uns animals sense depredadors. Des d'Agricultura també es recalca que és una espècie amb un alt índex reproductor: cada femella pot tenir cinc o sis cadells (en casos puntuals s'ha observat creuaments amb porcs del Vietnam que multipliquen aquesta capacitat reproductora). Un altre factor que explicaria la proliferació de senglars és la disminució del nombre de caçadors. Narcís Sànchez, president de la Federació de Societats de Caça de Girona, discrepa, però, sobre aquest punt. Actualment hi ha uns 9.000 caçadors a la demarcació (43.000 a Catalunya). Sànchez admet que el nombre de caçadors s'ha reduït una mica (d'un 1,5% l'últim any), però recalca que, si bé són menys, també són més efectius que no ho eren abans. Pel president de la federació, la primera causa de proliferació de senglars és l'abandonament de la zona forestal: amb menys presència humana i menys bestiar, els senglars ja no tenen competència per alimentar-se i tenen molt territori per ells sols. Sànchez també desmenteix la idea segons la qual el col·lectiu de caçadors s'alegra que hi hagi més senglars. Els caçadors són sol·licitats per les intervencions excepcionals: són més obligacions, més despeses, més batudes, i en alguns casos les societats locals no donen l'abast i han de rebre suport d'altres municipis. Tampoc és agradable pels caçadors haver de matar femelles prenyades. “Sap greu, però s'ha de fer i ho heu de fer per imperatiu”, diu el president.

A ciutat, a cultius i camps de futbol

E. C

Diumenge passat al matí, els gironins es van trobar el trànsit tallat a l'avinguda de França, entre Girona i Sarrià de Ter; és el procediment habitual amb motiu d'una batuda extraordinària del senglar, a les portes de la ciutat. No és la primera vegada ni el primer nucli urbà on els senglars s'apropen fins a les cases, generen perill per al trànsit i destrosses als jardins. La batuda va acabar amb tres senglars abatuts. En conjunt, però, el sector més afectat és el de la pagesia. “No és normal que cada any es matin més senglars i cada any hi hagi més danys; alguna cosa no funciona”, diuen des de la Unió de Pagesos. Pel sindicat, tot i valorant les actuacions, la lluita contra el senglar no és prou efectiva. Fa 4 anys, la UP va xifrar els perjudicis en uns 2 milions anuals a la demarcació. Les mateixes fonts expliquen que ara caldria afegir-hi el cost d'inversions com el reg gota a gota que també fan malbé els animals. A diferència dels danys provocats per la fauna protegida, no hi ha indemnitzacions pels danys dels senglars. Des del sindicat JARC apunten que les indemnitzacions no serien cap solució: “Els pagesos no volem diners sinó poder treballar. La solució és fer controls de població i ser-hi a sobre”, diuen. Al Pla de l'Estany, alguns agricultors han optat per canviar de cultiu, deixar de fer blat de moro o girasol, i cultivar colza, que no agrada tant als senglars. Un pagès de Santa Pau explica que després d'haver hagut de sembrar diverses vegades el mateix camp d'userda, no ha tingut cap més solució que aixecar un tancat. Santa Pau és també un dels municipis on els senglars han destrossat el camp de futbol, el juliol passat. És un dels pobles on es va haver de suspendre un partit per danys de senglars. Aquesta situació també la viuen a Sant Llorenç de la Muga: “En l'últim mes i mig ja han vingut 7 o 8 vegades al camp, i al poble ja els tenim com a veïns habituals”, diu l'alcalde, Lluís Vila. L'única esperança a curt termini, diu l'alcalde, és que amb l'obertura de la caça, els senglars ja no campin tant al seu aire.

La batuda del senglar

diumenge passat a Taialà i Sarrià; a sota, a l'esquerra, un camp de Santa Pau on no creixerà la userda; a la dreta, el camp de futbol de Sant Llorenç de la Muga, llaurat pels senglars la setmana passada

La batuda del senglar

diumenge passat a Taialà i Sarrià; a sota, a l'esquerra, un camp de Santa Pau on no creixerà la userda; a la dreta, el camp de futbol de Sant Llorenç de la Muga, llaurat pels senglars la setmana passada


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona