La conservació del cranc de riu arriba fins a les escoles

La tardor és un moment clau per al cranc autòcton de les conques fluvials gironines, una espècie seriosament amenaçada per l'al·lòctona del cranc americà. És el moment en què s'alliberen els exemplars fruit de la reproducció en captivitat al molí de la Moixina d'Olot, sota la direcció del tècnic del Parc Natural de la Garrotxa, Joan Montserrat. I a una feina ja rutinària, els responsables del projecte han volgut afegir-hi la pedagogia com a actiu i, ahir, els alumnes de l'escola de primària Lluís Castells de Riudaura van tenir el privilegi de participar en el primer dels alliberaments de la temporada a la riera del poble, afluent del riu Fluvià.

En total, s'alliberaran 1.500 exemplars en diversos punts dels rius Fluvià, Ter i la Muga. En concret, i fins al 2017, els reforçaments es portaran a terme en vuit sectors dels espais Xarxa Natura 2000 de les comarques gironines, a l'Alta Garrotxa-massís de les Salines, la Zona Volcànica de la Garrotxa, les riberes de l'Alt Ter, el Sistema Transversal Català, el riu Fluvià, el riu Llémena, i les muntanyes de Rocacorba-puig de la Banya del Boc i rieres de Xuclà i Riudelleques. Aquest treball el porten a terme de manera conjunta el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través del Parc Natural de la Garrotxa, Forestal Catalana i el Consorci de l'Estany, a través del projecte LIFE Potamo Fauna, del qual també són socis el Consorci del Ter, els Amics de la Tortuga de l'Albera i la Universitat del País Basc-Euskal Herriko Unibertsitatea.

A la conca del riu Fluvià fa més de vint anys que es treballa per conèixer aquesta espècie i deu que es treballa en el pla de recuperació. L'any 2004 es va crear el Centre de Reproducció de Cranc de Riu Autòcton a Olot, gestionat pel Parc Natural de la Garrotxa. En el marc del projecte LIFE Potamo Fauna s'han pogut fer millores a les instal·lacions per minimitzar efectes nocius per als crancs –com ara el fong del tipus saprolègnia– per incrementar la producció de crancs. Aquest any s'ha arribat als 2.000 exemplars. El molí de la Moixina disposa en l'actualitat d'un bon nombre d'exemplars reproductors de diferents conques del país i d'exemplars joves. Es tracta de preservar la diversitat genètica de cada conca i de treballar en la recerca de la resistència als agents que afecten la seva supervivència en funció de la genètica de cada població. Amb els repoblaments s'espera evitar la desaparició a curt termini de 32 nuclis existents a la zona d'actuació i establir nous nuclis poblacionals en sectors on ha desaparegut l'espècie, entre quinze i vint.

El cranc de riu autòcton era una espècie habitual a la major part de cursos hídrics de l'Europa meridional. A finals de la dècada dels setanta del segle passat es va produir una reducció dràstica de la població a causa de l'Aphanomyces astaci, introduïda pel cranc americà. L'expansió d'aquesta afectació s'ha accentuat amb l'expansió recent de dues espècies exòtiques més, el cranc de senyal i el cranc dels canals, totes dues d'origen americà i que en són portadores.

LIFE Potamo Fauna és un projecte de quatre anys de durada (2014-2017) que és finançat un 50% per fons europeus. A part del cranc de riu de potes blanques, també s'actua en la conservació d'altres espècies amenaçades, com ara la nàiada allargada, la tortuga d'estany o els cargolets. També es lluita contra diverses espècies exòtiques invasores.