Begues restaura la pedrera Montau després de 12 anys
L'empresa responsable ha començat els moviments de terres
La intervenció hauria d'haver-se iniciat el 2003
Han hagut de passar 12 anys de litigis i reclamacions perquè, per fi, es comenci a restaurar la pedrera Montau II, el forat al massís del Garraf que des dels anys 70 és una visió habitual per als veïns de Begues. Ja han començat els moviments de terres per començar a omplir l'espai que ha quedat buit a les 16,72 hectàrees que té la pedrera, una antiga explotació de roques calcàries. Aquests moviments de terres duraran entre dos i tres mesos i cap a la primavera es plantaran arbres i arbustos propis del Garraf. L'Ajuntament es farà càrrec durant dos anys del manteniment de la vegetació, amb regs periòdics i reposició d'exemplars morts, mentre que la restauració és competència de l'empresa GRCSA, que hi haurà d'invertir uns 400.000 euros.
L'alcaldessa de Begues, Mercè Esteve, es mostra satisfeta que per fi s'hagi abordat la restauració de la pedrera. “És una fita important perquè fa 12 anys que s'hauria d'haver restaurat. Aquesta pedrera ha tingut un important impacte visual a Begues perquè és a la muntanya més alta del Garraf i la més propera al municipi”, explica. Per desencallar les obres, l'Ajuntament ha acceptat una rebaixa del projecte inicial, que preveia terres provinents d'obres externes. Aquesta aportació va quedar aturada per la crisi de la construcció i el rebliment es farà amb material provinent de la mateixa pedrera. “El penya-segat no es podrà omplir, però farem que l'entorn recuperi com més bé millor l'aspecte que tenia abans de l'explotació”, afirma Esteve.
LA FRASE
Una intervenció pendent des del 2003
Rosa M. BravoLa pedrera Montau II, una de les dues existents al terme de Begues-les Cubetes, té permís d'explotació fins al 2030 –ha tingut diversos propietaris des que es va començar a explotar els anys 70–. El 1991 va caure a mans de Readymix Asland, actualment Lafarge Áridos y Hormigones. L'impacte sobre el municipi va ser gran, sobretot pel trànsit dels camions, ja que en passaven un miler cada dia pel centre del poble, que no arriba als 7.000 habitants. Segons l'alcaldessa, una sentència judicial va obligar, el 2003, al tancament de l'activitat perquè havia complert el temps d'explotació i operava sense llicència. Un conveni entre Lafargue i l'empresa GRCSA va comprometre la segona a la restauració de la pedrera, però no ho va fer. “No podíem permetre que al 2015 la ferida estigués encara sense cicatritzar. Lafargue diu que el moment és complex perquè la crisi ha fet reduir els materials, però això no és excusa per deixar una sentència sense complir”, assenyala Esteve. “Per això hem acceptat un projecte menys ambiciós.”