Camins de l'aigua a Reus

L' aigua és un bé molt preuat, ja que és necessari i fonamental tant per a totes les formes de vida conegudes com per al desenvolupament de qualsevol societat. No només utilitzem l'aigua per al consum propi, sinó que des dels inicis dels temps ha estat un recurs indispensable per poder dur a terme diverses activitats econòmiques, i també ha esdevingut un element bàsic en el nostre estil de vida. Aquest bé tan important ha deixat una marcada empremta a Reus, una ciutat amb poc recursos hídrics que ha hagut de treballar per obtenir-hi un bon accés. Aquest fet es fa visible en Les rutes de l'aigua a Reus, una iniciativa que mostra diferents punts de la ciutat on històricament l'aigua ha tingut un gran paper.

Aquest projecte, posat en marxa l'any 2008 per Aigües de Reus, conjuntament amb l'Ajuntament de Reus, consta de tres itineraris que recorren el terme urbà amb l'objectiu de mostrar diferents vessants de l'ús de l'aigua i del seu pas per la ciutat. Així doncs, podem conèixer aquesta realitat a través d'un primer recorregut anomenat La ruta natural: el camí de l'aigua a Reus, un segon itinerari que porta el nom d'Estratègies per a l'aigua i una tercera ruta denominada L'aigua com a rerefons.

El primer recorregut passa per onze punts del terme: l'embassament de Riudecanyes, les basses del pantà i la bassa del Bacallà, la Boca de la Mina, l'estació de tractament d'aigües potables, els dipòsits de l'Institut Pere Mata, el pou Caritat, l'estació de control d'aigües de Reus i l'Espai Aigua, les fonts, la mina de March, l'estació depuradora d'aigües residuals i les basses de la Comunitat de Regants del Molinet.

Dins d'aquesta ruta és especialment destacable la Boca de la Mina, passeig on té sortida la mina de Monterols, la qual encara avui dóna servei a la ciutat juntament amb la Hidrofòrica. També és important el pou Caritat, un dels dinou pous que donen servei a Reus. Destaca també per la seva arquitectura el dipòsit de l'Institut Pere Mata, dissenyat el segle XIX pel reusenc Pere Caselles.

El segon itinerari recorre dotze indrets de la ciutat que guarden una estreta relació amb l'aigua: la Hidrofòrica; la bassa Nova (camí de la bassa Nova); el rec d'Almoster (camí vell de Castellvell); la planta potabilitzadora El Clor Vell (passeig de la Boca de la Mina); la bassa del Pedró (plaça Pintor Fortuny); la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (plaça Farinera); la font Vella o font de la Vila; el molí de la Riera, molí de les Fonts o molinet (zona Mas Iglesias); la depuradora del Molinet; la torre de l'Aigua (Barri Fortuny); un canal entre
Reus i Salou (plaça del Canal), i l'aigua de l'Ebre.

El darrer passeig per conèixer la història d'aquest recurs a Reus mostra els rastres que els usos domèstics de l'aigua han deixat als carrers. Els punts de la ruta són la plaça del Víctor i la del Pintor Fortuny, el carrer dels Recs, la pleta (plaça de la Patacada), els rentadors del carrer del Carme, la plaça de les Basses, el carrer de la Font, el de Batan i el de l'Aigua Nova, els horts de Simó i horts de Miró, la riera Miró i la raseta de la Selva (carrer de la Selva del Camp).