Rebuig massiu de l'Ebre al pla de conca aprovat per l'Estat
El pla concentra la meitat d'hectàrees de regadiu, unes 465.000 de totes les que hi ha previstes per al continent europeu
Ahir Tortosa va rebre la primera de les múltiples protestes que es preveuen al territori
La d'ahir va ser una sessió del Consell de Ministres que, sense gaire ressò previ, va acabar ferint, i molt, el territori ebrenc. L'aprovació, per part de l'executiu en funcions de Mariano Rajoy, del pla de conca de l'Ebre va desaiguar en un clam unànime de la ciutadania contra el que es considera la sentència de mort del Delta. Tot i estar organitzada a corre-cuita, centenars de persones van secundar al vespre, a Tortosa, una protesta que no va fer més que revifar els vells fantasmes que amenacen la riquesa ambiental de l'Ebre des de principis de segle amb el Plan Hidrológico Nacional del govern d'Aznar.
Així es va posar de manifest en una mobilització que va tenir la presència dels membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, d'agents polítics de diverses localitats, integrants d'associacions veïnals i ciutadans a títol particular. Tots van recordar, ben fort, que “lo riu és vida” i van fer èmfasi en què el territori diu “no al transvasament”. Precisament, aquesta possibilitat va ser durament criticada per part de la portaveu de la PDE, Susanna Abella, qui va proclamar l'obertura d'un any carregat de mobilitzacions i va denunciar que “aquest pla permetrà la venda d'aigua als usuaris d'altres conques”.
Abella va carregar durament contra la discreta aprovació del document que regeix el cabal de l'Ebre. Segons la portaveu, el pla preveu “la meitat de tota l'aigua de regadiu contemplada al conjunt de la Unió Europea, amb prop de 465.000 hectàrees del milió previst a tot el continent, i la meitat dels embassaments, amb 56 dels 109 programats en el global de països”.
Uns fets, aquests, que han motivat que la plataforma en defensa del riu hagi anunciat que denunciarà el pla davant del Tribunal Suprem (com ja va fer amb l'anterior) i davant la Comissió Europea. “El pla de conca contravé totes les directrius ambientals europees”, va assenyalar Abella durant la manifestació. Al respecte, el col·lectiu preveu la creació d'una mena de lobby d'europarlamentaris que està previst que visiten i coneguen l'entorn del Delta el 8 de febrer que ve. El dia abans, però, hi ha convocada la segona de les mobilitzacions, que se celebrarà a Amposta.
L'objectiu de la PDE, va puntualitzar Abella, és donar visibilitat al problema més immediat al qual s'enfronta el tram final del riu. Aquest és la progressiva desaparició del Delta com a conseqüència de la manca de sediments. “Els sediments que haurien d'arribar a la zona es queden als embassaments, i entretant, la gent del territori veu com desapareixen indrets com la platja de la Marquesa o l'illa de Buda”, va criticar la portaveu.
Apurant el calendari
Les Terres de l'Ebre feia setmanes que vigilaven de prop l'agenda de l'executiu estatal. Segons els terminis estipulats, el pla de conca, aprovat in extremis, havia d'haver tirat endavant abans del 31 de desembre. No obstant això, el govern estatal va preferir posposar la decisió “per evitar que el pla de l'Ebre els passés factura en les eleccions”, tal com van denunciar ahir altres membres de la plataforma. Amb tot, durant el darrer Consell de Ministres abans de les eleccions estatals, la vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaría ja va especificar que un govern en funcions tenia la capacitat d'aprovar qüestions de tràmit. Com ha estat el cas del pla de conca. Ara, els principals afectats per la mesura estan cridats a continuar alçant la veu contra aquesta polèmica decisió unilateral de l'Estat.
LA FRASE
LA XIFRA
Els ecologistes, en contra; i els regants, a favor
L'aprovació del nou Pla Hidrològic de l'Ebre va ser rebuda amb l'aplaudiment dels regants i les crítiques dels ecologistes, la Plataforma en Defensa de l'Ebre i del govern de la Generalitat, que critiquen, per insuficients, els cabals mínims que el pla preveu per al tram final del riu i els seus afluents. Les comunitats de regants del Segre van donar suport, al seu dia, a les previsions que s'han fixat en el pla aprovat ahir, i l'Ajuntament de Lleida hi va donar suport perquè va aconseguir arrencar un lleuger augment del cabal mínim del Segre, lluny del que aspira la Paeria, però que va permetre elevar el cabal a 3,5 m³ per segon a l'hivern i a l'estiu, i un mínim de 5 m³ per segon els mesos de maig i juny. La Paeria espera ara que es resolguin les al·legacions que hi ha presentat per assolir el cabal mínim que reclama (14 m³ per segon).
