“Deixem de fer competir vianants i bicicletes”

Necessitem que el transport públic en superfície tingui més prioritat, i això no serà un canvi immediat. El desplegament de la xarxa ortogonal de busos implica també donar-los l'espai perquè vagin a una velocitat suficient. Això val també per al tramvia. Anirem prioritzant els carrils bus a mesura que anem fent el desplegament, de la mateixa manera que identifiquem els punts sensibles on perd velocitat comercial i on se li haurà de donar pas exclusiu perquè no en perdi, o no en perdi tanta.

Sí. Si no, no s'entén. És molt
difícil dir al ciutadà que passi d'un esquema de línies a xarxa quan li ensenyes només una part d'aquesta xarxa. I haurem de veure com queda tota la xarxa nova, quines línies actuals s'han de mantenir de manera complementària i quina serà la xarxa de bus de barri. Amb la feina tècnica i la participació. La idea és que tot vagi seguit.

Abans d'encarregar una obra, i més amb un tema aturat durant un mandat, cal revisar tot el que hi havia, i hi havia molta feina feta, però també actualitzar-ho, perquè, per exemple, la mobilitat en cotxe no és ni de bon tros la de fa 10 anys. El més important era prendre una decisió administrativa ferma en els 100 primers dies, i és el que vam fer. Però no volem concretar la negociació política sense tenir molt clar tècnicament què cal fer i com. Cal ser molt rigorosos, perquè és un tema molt seriós i amb el qual s'ha fet molta política, mala política, quan el que hauríem de tenir al cap és que tenim uns nivells de contaminació inacceptables i que el tramvia, i ho diu el pla director d'infraestructures de Catalunya, és l'obra que més viatgers aportaria al transport públic.

No d'avui per demà. És l'horitzó cap al qual hauríem de tendir, i és factible totalment, però caldrien molts més canvis, com una millora de Rodalies, que no està dins de les nostres competències, però que hem exigit des del primer dia. Si fem aquest canvi rotund del sistema, guanyaríem molts viatgers. Si ens volem situar en els nivells de contaminació legals i volem ser una ciutat més amable, hem de reduir el nombre de viatges en cotxe, i això només ho farem amb més viatges en transport públic i en bicicleta. Cal una aposta forta. Fins ara, s'ha avançat en una direcció que no era la correcta; s'han fet canvis que, tot i ser positius, no formaven part d'una aposta prou ferma.

Ara tenim 116 km, i no està malament, però està molt per sota de la potencialitat d'una ciutat com Barcelona. Necessitem definir una xarxa bàsica, coherent i ben connectada, que cobreixi tots els punts del municipi, de manera que tothom tingui un carril bici a prop, i en calçada. Deixem de fer competir el que més volem potenciar, que són els vianants i les bicicletes, i
donem-los més espai.

Passar de 116 a 300 km en un mandat és una xifra potent, però no és cap brindis al sol. Tenim els recursos per fer-ho. Són 32 milions d'euros en un mandat, i això és perfectament factible temporalitzant la inversió i les obres. Des que estem al govern, no hi ha hagut ni un sol dia sense un nou carril bici en construcció. Hem
de mantenir el ritme.

Ho estem estudiant més a fons, però tenim més de 2.000 km de carrils per a cotxes, de manera que no té cap gran afectació, tot i que és un salt. Però parlem d'això, de mesures valentes.