Els embassaments perden un 11% de reserves en un any
Canelles, el més gran dels pantans de Lleida, està encara al 65% però ha perdut un 17% en 12 mesos
Tots mostren nivells més baixos que a principis del 2015 excepte el cas de Sant Antoni, a Talarn
Els informes i avaluacions sobre l'estat dels embassaments contenen un munt de xifres i estadístiques relatives a capacitat, hectòmetres cúbics, cotes i volums. Però, des de fa setmanes, s'hi repeteix una dada inalterable: el 0 rotund que mostra la casella reservada a les pluges. La perllongada sequera meteorològica està tenint incidència en l'estat dels embassaments fins al punt que han començat a sonar els senyals d'avís per si s'entra en estat de sequera hidrològica.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) alerta de la possibilitat de restriccions en el sistema Ter-Llobregat (la principal xarxa de subministrament d'aigua de Barcelona i la seva àrea metropolitana). Ara per ara la situació no és extrema en els embassaments lleidatans, controlats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), però les reserves es troben, de mitjana, força per sota
de l'estat que presentaven ara fa un any.
El pantà de Canelles, que pot absorbir fins a 679 hectòmetres cúbics i que és el de més capacitat de tots els que hi ha a les comarques de Lleida, està al 65% de la seva capacitat. No és una dada dramàtica, però en comparació amb l'estat que presentava ara fa un any, la pèrdua de reserves és considerable. Concretament, ara es troba un 17% per sota.
També Rialb, el segon més gran, està a un 71% de la seva capacitat, però mostra un descens del 9% de les seves reserves. Oliana està un 21% per sota. En el cas de Camarasa i Terradets, la caiguda és menor (entre l'1% i el 2%), però la tendència és igualment a la baixa. Només el pantà de Sant Antoni, a Talarn, fa d'excepció a la norma i mostra una situació creixent. Les reserves estan un 19% per sobre del que passava l'any passat en aquestes dates.
L'optimisme navega riu avall. A l'embassament de Mequinensa les reserves ratllen el 80%, un 6% més que l'any passat i un 4,4% més que fa cinc anys.
La sequera que triga més a arribar
El Ministeri de Medi Ambient manifesta que la sequera hidrològica es produeix quan es dóna un període en què els cabals circulants pels cursos d'aigua presenten volums anormalment baixos o els embassats estan “per sota del normal”. En aquest sentit, exposa que, a diferència de la sequera agrícola, que té lloc poc temps després de la meteorològica, la sequera hidrològica pot demorar-se durant mesos o algun any des de l'inici de l'escassetat pluviomètrica, i si les pluges retornen en poc temps, no arriba a manifestar-se. És a dir, de moment, calma. Però que plogui aviat.