El govern aprova avui la inclusió del territori de Gallecs, al Vallès, al Pla d'Espais d'Interès Natural
Es tracta d'una antiga reclamació de diverses entitats de la plana vallesana
La plataforma per la defensa de Gallecs, que agrupa una cinquantena d'entitats i associacions de la plana vallesana, es mostra a l'expectativa de la possible aprovació del PEIN, tenint en compte que, segons afirma un dels seus membres, Pol Ansó, fa temps que l'administració endarrereix el pronunciament sobre el cas. De tota manera, Ansó insisteix que des de la plataforma s'entén que la seva inclusió al PEIN no evita el pas d'infraestructures pel territori i, per aquest motiu, destaca que es demana la declaració de Gallecs com a paratge natural d'interès nacional (PNIN) per protegir realment aquest espai rural. La plataforma ha presentat diverses al·legacions al pla territorial metropolità i s'oposa, entre altres actuacions, a l'ampliació de la C-155 i a qualsevol traçat que afecti aquest territori.
A l'hora de tancar aquesta edició encara no ha transcendit quin és el perímetre que quedarà inclòs dins el PEIN dels dos possibles que es mostren al gràfic adjunt. Des de la plataforma, però, se sospita que es restringirà a les 774 hectàrees de sòl públic gestionades pel Consorci de Gallecs, i que limita també pla director urbanístic de l'espai, i no es respectaran les 1.090,55 hectàrees proposades en una posterior delimitació.
Mollet, al mig
Ansó, que també és president de l'associació de veïns de Gallecs, insisteix que la realitat contradiu el mateix document del PEIN redactat per la Generalitat, en què s'afirma que Gallecs és un «connector biològic» entre les serres del litoral i els espais naturals de l'interior, com per exemple Gallifa. «Això és impossible, perquè Mollet ja és un impediment per connectar amb la serralada de Marina», explica el representant veïnal.
La decisió sobre el futur d'aquest territori s'ha anat endarrerint des dels 70, època en què es va constituir la primera comissió per a la defensa de Gallecs, un territori amb una llarga història, que va ser expropiat pel govern franquista per tal de construir-hi una ciutat dormitori.