Medi ambient
Pla per salvar el teix
El pla europeu Life Taxus, que busca estabilitzar la població dels boscos de teix, en perill d'extinció, arriba a Montserrat
A Catalunya, hi ha teixedes a la serra de Cardó, a la de Lleberia, a les muntanyes de Prades i a l'Alta Garrotxa
A Montserrat, s'ha de lluitar contra la competència d'altres plantes, les cabres salvatges i l'erosió
Els boscos de teix es troben en perill d'extinció a escala europea per causes diverses, com ara la manca de fructificació de les plantes per un excés de competència amb altres arbres, la pressió dels animals herbívors o els incendis forestals. Des de finals del 2012, Catalunya duu a terme el projecte europeu Life Taxus, coordinat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), que té
per objectiu estudiar, millorar, preservar i difondre una espècie que té un alt valor cultural i ambiental. Ara, el projecte ha arribat al parc natural de la Muntanya de Montserrat per conservar les teixedes que hi queden i afavorir el creixement, no només del teix, sinó de les diferents espècies que formen aquesta tipologia de boscos.
A Catalunya, queden menys de 300 hectàrees de teixedes –tot i que només n'hi ha una seixantena que formin un bosc dens de teixos–, de què la majoria es troben a la serra de Cardó, la serra de Llaberia, les muntanyes de Prades i l'Alta Garrotxa. En tots aquests espais, el CTFC ja hi ha dut a terme actuacions d'estudi i conservació gràcies al projecte europeu Life Taxus, amb un pressupost d'1,2 milions d'euros. Al parc natural de Montserrat, les actuacions es duen a terme al canal dels Arínjols, on hi ha censats al voltant de 300 exemplars de teixos.
El coordinador del programa i investigador del CTFC, Jordi Camprodon, ha explicat a l'ACN que la problemàtica de Montserrat és que la majoria dels teixos es troben “tapats per altres espècies forestals”, fet que els impedeix créixer amb normalitat. Segons ha detallat Camprodon, el teix és una espècie que creix molt lentament i, si s'hi afegeix el fet que té “molta competència” d'altres espècies, fa que “pràcticament no fructifiqui ni produeixi flors”. Segons ell, les actuacions d'aclarida permetran que els arbres tinguin menys estrès i els arribi més llum, cosa que ha d'afavorir la seva fructificació. L'aclarida d'aquests boscos també permetrà que els ocells migradors puguin visualitzar amb més facilitat els fruits dels teixos –anomenats arils–, d'un color vermellós i de gust dolç. Els ocells es mengen aquests fruits (l'única part de la planta que no és tòxica) i, d'aquesta manera, dispersen les llavors i les espècies
es poden anar escampant.
El segon gran problema amb què es troben els boscos de teixos a Montserrat són les cabres salvatges. Aquests animals són els únics que toleren la taxina –l'element tòxic que conté el teix–, de manera que les desenes de cabres salvatges que campen per Montserrat provoquen molts problemes en aquestes plantes. De fet, segons ha explicat Camprodon, “pràcticament no hi trobem plantes juvenils ni plançons perquè estan tots rosegats”. Per això, la solució que s'ha trobat és fer petits tancats. Un tercer problema, segons apunten els investigadors, és l'erosió del canal on es troba la teixeda, amb un fort pendent i el sòl molt degradat, a causa d'una elevada freqüentació humana. Per solucionar-ho, ha detallat Camprodon, es proposa arranjar i senyalitzar el sender per evitar que els excursionistes trepitgin zones vulnerables, ja que “l'excessiu trànsit de persones impedeix l'arrelament dels plançons de teix i altres plantes”.
Projecte europeu
Els treballs dins del projecte Life de la Unió Europea van començar a finals del 2012 i tenen com a socis el Consorci de la Serra de Llaberia, l'Ajuntament de Rasquera i el PNIN de Poblet. A més, la Diputació de Tarragona, el Consorci de l'Alta Garrotxa, el Departament d'Agricultura i la Xarxa de Custòdia del Territori en són col·laboradors. El projecte finalitzarà aquest 2016 i està dotat amb un pressupost d'1,2 milions d'euros, de què un 75% està subvencionat per la Unió Europea i la resta l'aporten els quatre socis.
Els objectius principals d'aquest pla són la millora i la preservació de les teixedes de Catalunya, un hàbitat d'interès de conservació prioritari, ja que n'hi ha molt poques mostres arreu del continent. Normalment les teixedes, a banda dels teixos, estan formades per altres espècies com ara els grèvols, els aurons, les moixeres o, molt puntualment, els roures.