Europa examina el delta de l'Ebre
Una delegació d'eurodiputats es reuneix amb sectors productius del Delta i visita l'espai natural que el pla hidrològic posa en perill
El president Puigdemont rep la PDE a la Generalitat i reafirma la lluita jurídica
L'impacte de la regressió i la subsidència al delta de l'Ebre i el paper productiu de l'aigua al tram final del riu són dos dels principals missatges que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), els científics i els agents socioeconòmics del Delta van traslladar ahir a la delegació de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que va desplaçar-se unes hores al Delta per copsar la fragilitat d'aquest espai natural. Una visita que es produeix just un dia després de la manifestació de 50.000 persones a Amposta per rebutjar el pla hidrològic de l'Ebre.
La delegació d'eurodiputats completarà la informació rebuda al Delta amb una reunió, avui, amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la direcció general de l'Aigua del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient, a Madrid. “Preparem un informe en un seguit de recomanacions al pla hidrològic de l'Ebre, però la redacció d'aquest pla és responsabilitat de l'Estat”, va dir el president de la delegació europea, l'eslovac Pal Csáky (Partit Popular Europeu), que va mostrar-se satisfet de conèixer in situ la problemàtica mediambiental i social del Delta. Un informe que enllestiran en un mes i que, en el cas que l'Estat no modifique el pla hidrològic, podria ser clau perquè la Comissió Europea obri un procés d'infracció. “Reclamem al Parlament Europeu que escolte la ciutadania, el pla hidrològic posa en perill el Delta i tota l'activitat que se'n deriva”, va manifestar el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, que va mostrar el suport del govern a la PDE (a més, Romeva era eurodiputat quan la PDE va presentar la petició al Parlament Europeu el 2012).
La delegació europea va iniciar l'exploració al Delta a la zona de Migjorn, on els tècnics de la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA els van explicar l'impacte de la regressió a l'illa de Buda, una zona que quedarà inundada d'aquí a unes dècades si l'Ebre no aporta més sediments ni aigua a la desembocadura. El Delta retrocedeix 10 metres cada any i s'enfonsa uns 3 mil·límetres.
Tot i que en principi estava previst que visitessen altres indrets, la ruta es va escurçar i van dirigir-se a l'Encanyissada, on van reunir-se amb la PDE, tècnics i productors del Delta. “Ajudi'ns, perquè l'Estat no ens protegeix”, va reclamar l'arrosser Jordi Prats, que va explicar als eurodiputats que el mar ja envaeix part dels arrossars. També l'aqüicultor Ramon Carles va explicar la importància del cabal de l'Ebre per garantir la producció de musclos i ostres al Delta, que supera els 4 milions de quilos. Per la seua banda, el secretari de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, Joan Balagué, va assenyalar la importància que no es redueixi el cabal de l'Ebre per garantir la pesca de la costa ebrenca, que ocupa uns 800 treballadors. D'altra banda, es va recordar a la delegació europea que els darrers anys el Delta ha rebut una inversió d'uns 20 milions d'euros per finançar programes Life de conservació d'hàbitats que ara es posen en perill.
Compromís ambiental
Hores abans de la visita dels eurodiputats al Delta, una delegació de la PDE va ser rebuda al Palau de la Generalitat pel president Carles Puigdemont. Enrere han quedat aquells anys de lluita contra el PHN, quan existia un enfrontament entre el govern i el moviment social. Ara, en canvi, hi ha “molt bona sintonia” i en menys de 15 dies el president del govern es reuneix per segona vegada amb la PDE. “Ens ha felicitat per l'èxit de la manifestació d'Amposta i ha assegurat que en el cas de l'Ebre l'objectiu mediambiental és prioritari”, va explicar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. En aquest sentit, Puigdemont va traslladar a la PDE que el govern articularà la lluita jurídica per reclamar un cabal ambiental sostenible per al delta de l'Ebre.
Amb tot, el president de la Generalitat no va concretar si, a més del recurs contenciós administratiu que està elaborant el Departament de Territori i Sostenibilitat, s'emprendrà alguna acció més, com podria ser una queixa a Europa. “Entenem que activaran tots els mecanismes al seu abast”, va dir Tomàs. Per la seua banda, la PDE va agrair el suport del govern, tot i les pressions que està rebent per part d'algunes comunitats de regants que sí que estan a favor del pla hidrològic. “El problema de l'Ebre s'ha convertit en un tema de país; gent de tot Catalunya ha sortit al carrer per defensar el cabal ambiental. No volem entrar en confrontació de territoris”, va concloure el portaveu de la PDE. El moviment social convocarà més mobilitzacions la primavera vinent per aconseguir la modificació del document de planificació hidrològica, i la pròxima cita serà segurament a Barcelona.
El PP justifica el pla hidrològic
El president del grup parlamentari del PP, Xavier García Albiol, va defensar ahir el pla hidrològic de l'Ebre, un pla que assegura que té el suport de tots els agents implicats excepte la Generalitat (tot i que també Euskadi, Navarra i el País Valencià van votar contra el pla hidrològic). García Albiol encara va anar més enllà i va manifestar: “La Generalitat va votar en contra del pla per una disconformitat en el sistema de mesurar, no pel cabal”, va dir García Albiol, que sosté que el govern hauria acceptat una proposta de cabal ambiental inferior.
Per la seua banda, Ciutadans diu que el pla s'ha redactat en “consens”, però que estaran alerta del dictamen de la Comissió Europea. El PP i Ciutadans són els únics dos partits que no van donar suport a la històrica manifestació d'Amposta.
