Promoció turística
La divulgació del territori
Pistes i noms de cases
L'Ajuntament de la Cellera ha editat una mapa de senderisme i de nomenclatura, un projecte que ha vist la llum gràcies a la feina d'excursionistes i d'historiadors locals
La font de Morrofred, la baga de la Casica, la drecera de Becdejú, la soleia de Can Torra i l'hort de la Sorra són alguns dels noms inclosos en el mapa que ha editat l'Ajuntament de la Cellera de Ter. La iniciativa forma part del projecte Viure al poble per promoure el municipi. El projecte, amb finançament de la Unió Europea i la Generalitat, inclou la rehabilitació del nucli antic i el centre d'interpretació a l'antiga escola del Pasteral.
L'ajuntament ha editat uns 2.000 exemplars del mapa, que es pot llegir via codi QR, i l'ha distribuït entre les entitats i els establiments del poble. Hi han col·laborat el regidor d'Esports i Joventut, Narcís Pou; l'alcalde, David Sarsanedas, i Albert Roura. “En Narcís ja feia anys que situava els noms. Jo en feia menys, però a partir del llibre que va treure en Joan [Novich] sobre els noms del poble, també em vaig proposar anar-los a conèixer. I a banda de posar-ho en comú, vam creure que era interessant que quedés per al poble”, explica Roura.
El treball de camp més intens s'ha fet els dos últims anys. Roura assenyala que han pogut fer algun descobriment. “En Narcís i jo hem descobert coses. Vèiem que hi havia indicis d'edificació en algun lloc perquè hem trobat un marge de pedra. Dèiem: «Podria haver-hi una tartera». O: «Tinc la sensació que podria haver-hi alguna cosa». I també, recorrent a coneixedors de la Cellera i transmissors d'informació d'altres generacions, hem descobert alguna font, pedrera, mina...”.
Dos dels experts historiadors locals són l'esmentat Joan Novich i en Lluís Llagostera. Novich (86 anys) va fer un llibre el 2012 perquè no es perdessin “noms d'indrets”. Novich té apamades les dues muntanyes del poble, el Puigdefrou i el Plantadís. Sobre el Plantadís hi ha l'ermita de Sant Gregori (1.094 metres).
La muntanya també la coneix en Lluís Llagostera. Ja va fer anys enrere un estudi per a l'Institut d'Estudis Selvatans sobre noms de llocs i cases. “Abans, la gent que treballava al bosc donava noms a les coses. La muntanya era humanitzada. Vaig recollir els noms de les persones que hi havien treballat. Sempre noms des del punt de vista del treball, com la baga o el solei”.
“No hi ha mapes així”
Pou assenyala que el mapa, d'escala 1:10.000, parteix d'una cartografia d'orientació esportiva, “un esport amb mapes extremadament detallats”. I la feina ha estat incorporar-hi la nomenclatura local. “Diria que gairebé és l'únic municipi de Catalunya amb un mapa de tot el seu terme amb aquest detall. Hi ha tots els senders, els penya-segats, les pistes, els corriols, les pedreres... No hi ha mapes així.” Pou valora que el pas endavant que s'ha fet en la nomenclatura ajuda a evitar errors d'altres guies. “Altres mapes es basen en fonts secundàries i contenen errors de nomenclatura que s'arrosseguen des de fa anys.”
