Preocupació a la Segarra per la desaparició dels boscos
El 60% del territori català és forestal, però a la comarca ho és tan sols un 29% perquè és substituït pel conreu de cereals
L'Espitllera reclama a Agricultura que s'evitin noves rompudes i es valori “l'excepcionalitat” segarrenca
Capçalera de nombrosos rius, el bosc és clau per regular rovinades
Un 60% del territori de Catalunya és forestal, i d'aquest, un 40% són boscos. En el global del país, l'abandonament progressiu de conreus ha facilitat l'expansió de la superfície forestal, tant arbrat com garriga. Però, especialment a la zona sud, la Segarra és una catifa ondulada de camps de cereals, esquitxada de bosquets escadussers. La superfície de boscos és tan sols del 15%, un 29% comptant les garrigues i els marges. La distribució del forest és molt desigual: de fet, la mitjana comarcal l'incrementen municipis muntanyosos com ara Torà i Biosca (35%), i la vall del Llobregós. En canvi, a la major part de la comarca –la plana– la presència del bosc encara és menor. En municipis com ara els Plans de Sió i Torrefeta i Florejacs és testimonial.
El Fòrum l'Espitllera ha aixecat la veu d'alarma davant les rompudes; és a dir, l'eliminació total de la superfície forestal per substituir-la per conreus. Amb un habitual aplanament mecànic per possibilitar el treball de les segadores, les rompudes canvien radicalment el paisatge i fan desaparèixer, definitivament, l'ecosistema forestal. Els propietaris del sòl han de sol·licitar permís a Agricultura, que, si hi dóna el vistiplau, n'informa l'Ajuntament corresponent. Aleshores és el municipi, d'acord amb les seves normes urbanístiques i de protecció, el que, mitjançant un informe tècnic, dóna o no el permís.
Daniel Espejo, portaveu de L'Espitllera, explica: “Demanem que les funcions socioeconòmiques, ambientals i de foment de la biodiversitat previstes pel mateix Pla General de Política Forestal de Catalunya no quedin en paper mullat.” I hi afegeix: “Els municipis callen per no tenir problemes amb els grans propietaris. I el més greu és que, a més, la majoria ni viuen al territori.”
L'entitat ha presentat una petició formal a la conselleria perquè “es tingui en compte la possible incompatibilitat en l'autorització administrativa d'activitats de canvis d'ús dels terrenys forestals a agrícoles, mitjançant rompudes”. També que, malgrat el context general de creixement dels boscos, “s'incloguin clàusules d'excepcionalitat” per evitar rompudes a la Segarra, atesa la prevalença de la superfície agrícola respecte a la forestal. L'entitat també posa en relleu que la Segarra històrica és capçalera de rius com ara el Llobregós, el Sió, Ondara, el Cercavins, el Corb, l'Anoia i el Gaià. “Els boscos tenen una funció clau de protecció del sòl davant d'episodis com ara les rovinades, com la que l'any passat va tenir un final tràgic a Agramunt.”
A més, una part del sòl forestal de la Segarra està protegida per diferents normatives com ara el pla d'ordenació forestal de Ponent i la directiva d'hàbitats de la UE, amb zones de bosc declarades de protecció “prioritària”.
LES FRASES
Rompudes en espais protegits
El 2014 i el 2015, a Sant Guim de Freixenet es van atorgar permisos per a rompudes. Daniel Espejo assegura: “Es van autoritzar per silenci administratiu de l'Ajuntament, quan les normes subsidiàries protegien aquell sòl pel seu interès ecològic, acceptant tan sols tales integrades en un pla de gestió forestal.”
El nou alcalde, Francesc Lluch, explica: “El POUM del 1989 diu que els nostres boscos estan protegits. No puc respondre per l'anterior alcalde. Ara bé, tenim dues noves sol·licituds de rompudes i les remetrem a l'arquitecta municipal perquè n'emeti un informe.” I hi afegeix: “És un tema complex. Estic d'acord en la protecció dels boscos segarrencs, però també entenc els propietaris que no poden treure rendiment del bosc i volen reconvertir la zona a cereal.”
