Medi ambient

Roses obre la veda

Els animalistes s'alegren que Roses renunciï a les festes amb animals i apunten als municipis que encara en fan

Vidreres, Torroella i Olot són els tres últims llocs de la demarcació amb correbous

Roses ha caigut i ja només queden tres municipis a les comarques gironines que organitzin correbous: Torroella de Montgrí, Vidreres i Olot. D'ençà de dilluns, els defensors dels animals s'alegren de la votació del consistori de Roses de renunciar a l'empaitada d'ànecs i als correbous, feliciten els edils, però també avisen que ara aniran pels que queden. Ho diu Natàlia Ricart, portaveu de l'Associació Girona Animalista, que explica que l'objectiu és posar fi a aquestes festes arreu de la demarcació i que ara es podran concentrar en els altres pobles que en fan.

Qüestió de sensibilitat

Carles MacCragh, degà del col·legi d'advocats de Girona i impulsor de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals, també avança que la feina de la comissió no s'ha acabat. “Crec que aquests temes s'han de resoldre per la via del diàleg, sense deixar de reivindicar que cal posar fi a aquests actes, però també sense amenaces, perquè és una qüestió de sensibilitat; abans de presentar denúncies, val més dialogar, és el que hem fet a Roses i el que volem fer ara als altres municipis”, diu MacCragh. En el cas de Roses, és el col·legi d'advocats de Barcelona qui va obrir la via judicial, ara fa dos anys, amb una denúncia contra l'Ajuntament com a organitzador de l'empaitada d'ànecs. Un altre front que ha contribuït en la decisió rosinca és la recollida de 80.000 firmes al portal Change.org “contra l'ús d'animals en espectacles festius”. Magda Pujol, rosinca i una de les promotores d'aquesta iniciativa, també felicitava ahir el consistori de Roses anunciant el tancament de la recollida de firmes, però donant per endavant el seu suport a les iniciatives que puguin sorgir per posar fi a aquestes festes a la resta de la demarcació. La recollida de signatures es va iniciar l'agost del 2015, després de l'empaitada de Roses, i en un mes va recollir 78.000 firmes.

Un vídeo viral

Amb tot, qui més ha contribuït, involuntàriament, a posar fi a l'empaitada de Roses possiblement va ser la protagonista del vídeo que l'estiu passat va esdevenir viral: una participant de l'empaitada que colpejava amb un ànec la càmera d'una activista animalista. Aquelles imatges van ser un punt d'inflexió en la campanya de desprestigi que ha anat creixent des de llavors i que explica en gran part la votació de dilluns passat. De rebot, ara aquests actes també s'aguanten per un fil als altres tres municipis que juguen amb bous.

A Vidreres el correbou és una tradició des de fa més de trenta anys, tot i que per primer cop es va fer a mitjan anys cinquanta del segle passat. L'alcalde, Jordi Camps (CDC), assegura que l'equip de govern té clar que el correbou es continuarà fent. “M'ho pregunten cada any. I sempre dic que no hi ha cap tipus de maltractament animal, i que és un dels actes que la gent del poble espera de la festa.” Si algú de la plaça fa mal a algun animal, la gent de l'organització l'agafa i l'expulsa”, explica Camps.

A Olot, l'Ajuntament celebrarà una consulta popular sobre si ha de prorrogar la concessió a la penya taurina de la Garrotxa per a l'organització del correbou de les Festes del Tura. Cal recordar que és un dels actes més tradicionals i multitudinaris de la festa major olotina, però també que l'any 2004 el ple va declarar Olot ciutat antitaurina i va fer una excepció amb el correbou. La fundació Fauna ja ha iniciat una campanya per abolir-lo.

A Torroella de Montgrí, les vaquillas no són un acte gens multitudinari, tot i que sembla ferm perquè els seus impulsors, la Penya San Marcos, creada als anys vuitanta, ho viuen amb ímpetu. Es fa cada any la setmana abans de la festa major. Els últims anys, l'Ajuntament ha de donar el vistiplau a la festa. No s'ha generat mai cap polèmica sonada potser perquè no es porta la decisió al ple i s'aprova des de la junta de govern.

Pel que fa a les empaitades d'ànecs, les dues que queden a la demarcació ja són simbòliques: a l'Escala des de l'estiu passat s'han substituït els animals per pilotes i premis; a Olot, els ànecs de l'empaitada que clou la tradicional travessia Tossols-Basil, al riu Fluvià, ara són de plàstic.

Informació elaborada per E. Carrera, J. Puntí, J. Ferrer i J. Casas.

Organitzadors que se senten enganyats

Esteve Carrera

“Ens han donat gat per llebre”, diu indignat Joan Gasparin. El vicepresident de la Penya Taurina de Roses feia ahir una amarga valoració de la decisió del consistori que ha posat fi al correbou, perquè insisteix que el que els havien dit des del govern municipal és que es faria una consulta a la població. “Ho hauria hagut de decidir el poble, però ho han fet com els ha donat la gana”, diu Gasparin. També lamenta que els hagin tractat de torturadors i de maltractar animals, recalcant que els correbous es feien amb totes les autoritzacions administratives i els controls veterinaris exigits. “No hi ha maltractament, les vaquillas surten deu minuts, no pateixen; un petit estrès potser sí; qui de nosaltres no pateix estrès?”, pregunta Gasparin. Ell considera que la decisió ha estat “política”, impulsada per “gent que creu que els únics animals que hi ha al món són els gats i els gossos”. La penya rosinca es va crear als anys vuitanta a Roses, impulsada per un important nucli d'immigració andalusa, però el vicepresident actual de l'entitat considera que la tradició ha arrelat a Roses, i la prova, diu, és que ell, “un català i rosinc”, s'hi ha aficionat. En el mateix sentit, Joan Prats, portaveu de l'Associació d'Amics i Tradicions de Roses, entitat organitzadora de l'empaitada, creu que no hi ha hagut “ni diàleg ni consens”. L'entitat ja estava pensant en alternatives per substituir els ànecs d'alguna manera; també demanava una moratòria de tres anys per poder celebrar el centenari de l'empaitada el 2018 i “deixar morir” l'acte, però no hi hagut acord possible amb les entitats de defensa dels animals. “El que no entenc és que tothom ha dit que no es maltractaven els ànecs; doncs per què es prohibeix?”, pregunta Prats. Indignats però resignats, Prats i Gasparin donen per fet que la pròxima festa major de Roses no tindrà ni correbou ni empaitada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia