Medi ambient

Una dècada sense les antenes de Radio Liberty

Els gegants abatuts

Es compleixen deu anys de la voladura controlada, el 22 de març del 2006, de les antenes de l'emissora de propaganda nord-americana Radio Liberty, a Pals

Una dècada després, les instal·lacions s'estan degradant, però, a la vegada, un ecosistema protegit del ‘boom' turístic va emergint conservat a l'ombra de les desaparegudes torres

La primera emissió des de Palsva tenir lloc el 23 de març del 1959 a les tres i cinc minuts de la matinada

El 22 de març del 2006 més de 700 tones de ferralla es van ensorrar a Pals durant la voladura controlada de les estructures de les antenes de l'emissora Radio Liberty. Aquesta ja havia deixat d'emetre el 25 de maig del 2001, dia en què se silenciaven més de 42 anys d'emissions de propaganda antisoviètica durant l'anomenada guerra freda. L'ocàs de l'emissora va anar associat a la caiguda del mur de Berlín, a la qual va contribuir, i, evidentment, als canvis polítics a la zona de l'antiga URSS, que la van fer innecessària. En tot cas, aquell dia, quan els gegants de ferro es van recargolar per caure, va ser especial perquè no només es va modificar la fesomia de la platja, en desaparèixer el mur de ferros, antenes i cables; a partir d'aquell moment, si bé és cert que començava la degradació dels edificis, a la vegada emergia tot un ecosistema que s'havia mantingut intacte tot i el boom turístic del anys seixanta i setanta del segle passat. Era una vegetació protegida precisament per l'ombra allargada de l'estació nord-americana abatuda per la pròpia història.

La primera emissió, amb el nom de Radio Liberation del Comitè per l'Alliberació del Poble Rus (AMComlib), va tenir lloc el 23 de març de 1959 a les tres i cinc del matí. El més espectacular de les instal·lacions van ser sens dubte les torres metàl·liques que contenien les antenes i que feien una alçada d'entre 25 i 40 metres d'alçada. La potència de l'emissora era espectacular, perquè el seu total era de 1.350 quilowatts. Si bé sempre va ser coneguda popularment com a Radio Liberty, l'emissora va tenir altres noms: Radio Free Europe i, finalment, Oficina Internacional de Radiodifusió / Veu d'Amèrica (IBB / VOA International Broadcasting Bureau / Voice of America).

L'alcaldessa de Pals, Sílvia Monar, remarca precisament que la vegetació d'aquell espai va quedar protegida perquè era una zona tancada: “No hi hauria les espècies que hi tenim, ni el Parc Natural del Montgrí, afortunadament, tindria la feina que té.” Monar, que diu que per qüestió d'edat no té les vivències que poden tenir altres persones, sí que va celebrar la desaparició de les torres de la platja.

L'alcaldessa de Pals admet, però, la difícil situació per la qual passen les instal·lacions: “Amb el parc natural, la Fundació La Caixa i la Diputació de Girona vàrem fer un tancat perimetral precisament per protegir tot aquest espai, a més dels temes de seguretat, perquè s'havia convertit en un perill.” Com a futur, Monar destaca el projecte que hi ha sobre la taula i que impulsa la Fundació Mar –vegeu peça–: “Des de l'Estat se'ns està demanant documentació al voltant de crear un centre de coneixement i conservació del medi ambient. No està parat i hi anem aportant documentació.”

Ara fa deu anys que les antenes van anar a terra, però, de fet, n'hauria de fer onze. La voladura es va endarrerir perquè el 2005 el llavors conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Salvador Milà, volia preservar una antena –dos pals de l'antiga emissora de propaganda nord-americana– per ubicar-hi un captador de gas de carboni (CO2). Aquest projecte es va quedar pel camí quan finalment la Generalitat i l'Estat van acordar posar fi a un debat que l'única cosa que va fer és endarrerir el procés tot un any.

La preservació d'aquest espai, amb la tanca de l'emissora quan aquesta estava operativa, ha permès coses sorprenents com ara poder recuperar vegetació autòctona desapareguda a les platges de Sant Pol, Malgrat i Vilassar, al Maresme. Amb aquestes intervencions es volia aconseguir que les dunes tornin a ser tan naturals com sigui possible en aquella zona del Maresme, tal com eren als anys quaranta, abans de l'impacte del turisme. I per recuperar aquestes plantes es va recórrer a esqueixos procedents de les escasses parts de la costa on la vegetació dunar s'ha mantingut intacta, com ha estat el cas de Pals. La prohibició de pas a Radio Liberty, doncs, va permetre mantenir intactes unes condicions de vida que en qualsevol altre cas no haurien estat possibles. Aquest seria el cas, per exemple, de l'estaquis de mar, una planta herbàcia, perenne.

Un nou futur
Ara mateix un projecte que s'està treballant per recuperar aquest espai l'impulsa la Fundació Mar, que està tramitant poder tenir de l'Estat la concessió d'aquest espai per a la creació del centre Aqvam. Aquest projecte vol ser una eina per connectar les societats del món amb els principals elements que creen la base física, química i orgànica de la vida a la biosfera. L'objectiu dels promotors és treballar pel seu coneixement i conservació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.