L'aigua retorna a les coves del Toll de Moià sense previ avís
La responsable de les visites explica que es tracta d'un fenomen passatger que “mai saps quan apareixerà ni quan durarà”
Durant l'any passat, el riu subterrani “només es va deixar veure poc més d'una setmana”
El riu subterrani de les coves prehistòriques del Toll de Moià va tornar a sorgir ahir, com sempre, sense previ avís.
Es tracta d'un fenomen passatger i espontani. No se sap “ni quan apareixerà ni quan durarà” i és precisament aquesta falta de previsió el que el fa “especial”, en paraules de Marta Fàbrega, directora del Museu de Moià i de les coves del Toll: “No és un fet estàtic; a les coves hi pot haver aigua perquè el riu és intermitent, però per exemple durant tot l'any passat n'hi va haver durant poc més d'una setmana.”
Les avingudes d'aigua no són fets paranormals; dins la formació geològica, “se succeeixen igual que en qualsevol torrentera”. Tot i això, es podria dir que les de les coves del Toll són, si més no, particulars. En teoria, van lligades a la pluja, però s'han donat casos d'anys molt secs en què, de manera sobtada, l'aigua ha aparegut com per art de màgia.
Quan el riu es decideix
a treure el cap, “les coves canvien per complet”, i per aquest motiu indica que “ara és un bon moment per venir-les a visitar, perquè potser d'aquí a deu dies ja serà sec”.
Sense destrucció
Amb tot, no es tracta en cap cas d'una inundació destructiva, com va passar el 1982 i el 2014, quan l'aigua va malmetre la passarel·la que fan servir els visitants i va provocar que es dipositessin uns 40 centímetres de fang a la galeria sud, cosa que va afectar la zona de jaciment arqueològic i paleontològic.
Ara Fàbrega es mira aquest nou capítol, menys agressiu, “amb goig”, ja que, a més a més, des del gener la cova torna a ser accessible a tota classe de públic gràcies a la construcció d'una nova passarel·la finançada per la Generalitat.
Incògnites latents
Els estudis no han pogut definir encara les causes de les dues inundacions, més enllà de corroborar que s'han produït amb una diferència de 30 anys.
Les anàlisis indiquen, per exemple, que durant la inundació del 2014 el torrent del Mal no va portar més aigua del que és habitual ni hi va haver un episodi de pluges excepcional. Tampoc va fer de sobreeixidor natural, com sol fer, l'avenc del Bassot.
Les investigacions han arribat també al món universitari: la UPC de Mines de Manresa està estudiant el sistema geològic, hídric i càrstic de la cova del Toll de Moià i el seu entorn per poder determinar les mesures preventives que es poden realitzar per evitar nous episodis d'inundació.
Lleons i óssos de les cavernes
Les coves del Toll, al Moianès, són unes de les coves prehistòriques d'Europa més riques en fauna del quaternari (fa uns 1.806 milions d'anys). Es divideixen en dos sectors: la galeria sud (108 m), zona ocupada per l'home prehistòric, i la galeria est (80,55 m), que passa sobre un curs fluvial intermitent. En total, fan 1.148 metres de profunditat; no obstant això, la part visitable, en forma d'ela, és de 180 metres. S'hi han trobat restes fòssils d'hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu i isard, entre d'altres. També s'han descobert restes d'un foc i d'alguns estris de sílex corresponents al mosterià, que demostren la presència humana de l'home neandertal durant el paleolític mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d'antiguitat). Les troballes, relatives a l'epipaleolític, al neolític i a l'edat de bronze, mostren canvis en l'activitat dels pobladors. S'hi va localitzar un individu masculí i robust, no gaire alt i de tipus alpí, del qual s'ha trobat l'enterrament i que s'acompanya d'un fermall metàl·lic d'origen centreeuropeu. Actualment, totes les restes arqueològiques que s'hi han descobert s'exposen al Museu de Moià. Cada any s'hi realitzen campanyes d'excavació.
