El Maresme vol aclarir d'on es traurà la sorra per a les platges

S'acosta l'estiu i alguns alcaldes ja temen la poca platja que hi haurà per encabir les guinguetes i els banyistes. Aquest no és un problema nou per als municipis maresmencs, sobretot els del Baix Maresme, que des de fa anys esperen solucions definitives que frenin la regressió de sorra a les seves platges que no recuperen de manera natural per la barrera que els suposa la construcció dels ports.

Fa tot just una setmana es va constituir al Consell Comarcal el comissionat per la preservació i la gestió del litoral amb representants de partits polítics (CiU, ERC, PSC, CUP, ICV, PP i C's) i la plataforma ciutadana Preservem el Litoral. Una primera trobada que reobre el debat del pla de regeneració de platges anunciat pel Ministeri l'any passat i que prometia la construcció d'espigons els propers quinze anys i amb una inversió mínima de trenta milions d'euros. Unes actuacions que juntament amb la que es va fer d'urgència a Malgrat de Mar amb un espigó geotèxtil, va posar en alerta la plataforma civil que es va mobilitzar per buscar el suport del territori i aprovar mocions per frenar i revisar el nou pla de regeneració. El seu representant, Enric Badosa, va deixar clar que no tenen cap pressa i que des de la plataforma no veuen amb bons ulls la construcció dels nous espigons. “Els municipis volen platges però en aquests estudis enlloc diu d'on es trauria la sorra per reomplir els espigons que es volen fer ni l'obligació dels ports de transvasar la sorra”, lamenta.

El nou comissionat va acordar que el Consell Comarcal lideri les gestions amb el Ministeri de Medi Ambient i amb la Generalitat sobre la regressió del litoral. Des del Consell Comarcal, Jordi Mir (CDC), reconeixia que “s'ha perdut un any” esperant respostes de Madrid. “Esperem que aviat hi hagi nous ministeris per avançar i concretar en el finançament i els terminis”, apuntava. Abans, però, el compromís és “revisar” el document de treball que es va presentar a partir dels estudis elaborats per la Universitat Politècnica i que apuntaven la construcció d'espigons i nous transvasaments de sorra entre la platja de Premià de Mar i el Masnou. “Coincidim que s'ha de buscar una solució que duri i que es faci preservant el medi ambient”, hi afegia Jordi Mir.