Vuit municipis alt-empordanesos volen fer un camí que uneixi el tres parcs naturals
Tindrà 56 quilòmetres de recorregut entre Roses i el coll de Banyuls i el cost és de 3 milions, que volen que pagui l'Estat
De fet, ara ja es pot anar de Roses al coll de Banyuls a través de senders i corriols que representen diferents alternatives. La més utilitzada és des de la urbanització del Mas Fumats de Roses, fer la carena de la muntanya de Verdera; continuar el camí pel puig de Queralbs i Sant Salvador, baixar a Sant Pere de Rodes i anar a buscar el GR-11, que, a través de la serra de Rodes, mena a Llançà; des d'aquest punt, cal continuar per Sant Silvestre, la serra de la Baga d'en Ferran, Sant Quirze de Colera i Mas Pils, que està situat sota el coll de Banyuls. També des de Llançà es pot fer la ruta per les carenes impressionants de la serra de la Balmeta, on hi ha el puig Esquer i el puig Jordà, i anar carenejant fins al puig de la Calma, que és l'anterior al coll de Banyuls. També s'hi pot accedir per corriols de la serra de Pau i Vilajuïga, enllaçant amb el GR-11, a Vilamaniscle.
Els vuit ajuntaments de la zona, però, han volgut relligar tots aquests recorreguts i fer un projecte que s'ha presentat al programa de camins naturals del Ministeri de Medi Ambient. L'objectiu, segons van explicar els alcaldes en la presentació que es va fer ahir a la Ciutadella de Roses, és la valorització del patrimoni cultural, històric i arquitectònic, des dels monuments prehistòrics i megalítics –n'hi ha una cinquantena–; de l'arquitectura romànica i medieval –els monestirs de Sant Pere de Rodes i Sant Quirze de Colera–; fins a l'arquitectura agrícola, representada per les barraques i murs de pedra seca. De tot això n'hi ha, i molt, encara que no sempre alguns dels ajuntaments implicats en el projecte han mostrat una voluntat clara d'arranjar-lo i preservar-lo.
Un altre objectiu és recuperar i plantejar una xarxa de camins que articuli els nuclis de població i les zones de major valor patrimonial, cultural, paisatgístic i natural. Així com la recuperació i valorització dels camins ancestrals, com ara el camí d'Hèrcules o via Heraclea, el camí de peregrinació al santuari de Sant Pere de Rodes, la via Pretoria de connexió de Lanciano (Llançà) amb Iuncaria (Figueres) i la via romana de Vilajuïga a Rhode (Roses). També hi ha una voluntat turística i econòmica amb la millora de la qualitat de l'oferta turística en general i la potenciació de l'economia local, basada en el senderisme i les rutes de muntanya, amb la desestacionalització de les activitats.
El projecte preveu tot un seguit d'actuacions per condicionar els camins, reconstruir trams de murs de pedra seca, la creació d'àrees de descans i la col·locació de panells informatius i senyalització turística i comercial.
Recuperen els estanys dels aiguamolls de l'Empordà
m.v
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha iniciat la recuperació dels estanys del Tec i de Vilaüt, que fan part dels aiguamolls de l'Empordà. El secretari general del Departament de Medi Ambient i Habitatge, acompanyat del director dels serveis territorials del departament, Emili Santos, i el director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Sergi Romero, van visitar ahir la zona per veure les millores en la gestió que s'estan duent a terme. En concret, el que s'ha fet és instal·lar una comporta flotant que evita l'entrada d'aigua salina a través del rec del Mig i, per tant, també a la zona dels estanys de Vilaüt, Mornau i Tec. Alhora, permet que es retingui més l'aigua dolça. L'objectiu és recuperar els estanys, que havien perdut progressivament la capacitat temporal d'inundació.
A més, el departament està negociant l'adquisició de les finques en què es localitzen els estanys del Tec i de Vilaüt, que ocupen 36 hectàrees i estan a la zona de reserva integral. Quant a la finca de Marnau, a banda de l'estany, també es compraran les edificacions que hi ha en les 114 hectàrees.
Res de compensacions
El director territorial de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, va explicar, en declaracions a l'ACN, que el polèmic pla especial dels Aiguamolls de l'Empordà continua el seu curs. En tot cas, Santos va dir que el pla no preveurà les compensacions econòmiques que reclamen els ajuntaments i agricultors afectats, tot i que el director va assegurar que ho entén.