Tècnics eslovens visiten el Pirineu per portar-hi l'ós
S'interessen per l'hàbitat i les condicions del projecte Piroslife, que ha d'introduir un nou exemplar d'ós bru mascle per acabar amb els problemes de consanguinitat que pateix l'espècie
Un grup de tres tècnics del servei de boscos d'Eslovènia ha passat una setmana d'estada a l'Alt Pirineu i Aran per conèixer de primera mà l'hàbitat de l'ós bru als Pirineus i informar-se dels recursos i les activitats del projecte Piroslife de conservació d'aquesta espècie. Els tècnics eslovens han aprofitat també per entrevistar-se amb els agents socials i econòmics del Pallars Sobirà i de la Val d'Aran més directament implicats en la presència de l'ós al territori.
La raó de ser de la visita és la relació de col·laboració establerta entre Catalunya i Eslovènia de cara a la reintroducció de l'ós al Pirineu. El nou mascle d'ós bru que està previst alliberar aquesta primavera al Pirineu català procedirà, previsiblement, d'alguna de les reserves de caça situades al sud d'Eslovènia on es troba població balcànica d'aquesta espècie. Els tècnics que han fet l'estada a terres catalanes són personal tècnic i especialistes en el coneixement de l'ós i els seus hàbitats. Concretament, la comitiva estava formada pel cap del departament de Caça i Vida Salvatge de la República d'Eslovènia, Marko Jonozovic; el responsable de les reserves de caça eslovenes, Anton Marincic, i el coordinador del projecte Life + DinAlp Bear, Rok Cerne.
Malgrat que la presència de l'ós és un tema que genera controvèrsia en segons quins sectors, sobretot entre els ramaders, que el consideren una amenaça per als ramats, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat assegura que s'està treballant buscant aglutinar el màxim nombre d'interessos. En aquest sentit, fonts del departament posen de manifest que el projecte Piroslife de conservació de l'ós bru al Pirineu català “està treballant en un marc de diàleg i col·laboració amb les persones, entitats i institucions que fan possible el desenvolupament d'aquest territori de muntanya”. La Generalitat admet que per eliminar reticències encara queden serrells per millorar i posa com a exemple la necessitat d'agilitzar el pagament de les compensacions en cas de danys o facilitar mecanismes de protecció dels ramats, com gossos protectors i cabanes de pastor.
El director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles, matisa, però, que durant els dos últims anys no s'ha detectat cap dany a ramats del Pallars Sobirà per atacs d'óssos, per la qual cosa afirma que “els mecanismes de prevenció funcionen”.
L'imminent alliberament d'un nou exemplar d'ós es fa amb l'objectiu d'acabar amb els problemes de consanguinitat de l'espècie. En aquest sentit, les accions previstes en el marc del projecte Piroslife pretenen millorar l'estat de conservació d'una espècie “emblemàtica” i generar alhora “un clima de coneixement, participació i coexistència”.
De fet, l'acció s'emmarca en un programa transversal que vol millorar la prevenció i minimitzar al màxim els conflictes amb la ramaderia i l'apicultura, i donar suport a aquests sectors productius. De la mateixa manera, també es pretén fer participar els diferents sectors locals del medi natural en el disseny de les polítiques que cal emprendre en els propers anys. Una altra fita a assolir és, també, millorar la percepció de la presència de l'ós bru en el territori i aprofitar el potencial de dinamització econòmica que pot aportar als territoris de muntanya i afavorir la conservació de l'ós bru, garantint-ne la conservació de la població i la variabilitat genètica, de forma compatible i integrada amb les persones que hi viuen i les activitats socioeconòmiques que s'hi desenvolupen.
Les conclusions que se n'extreguin poden ser útils en altres projectes similars i aplicar-les a qualsevol lloc d'Europa en el futur.
A mitjan març, inspectors de la Unió Europea (UE) van visitar Catalunya per fer el seguiment dels treballs i accions que formen part del projecte Piroslife, subvencionat en un 75% per la UE. Els socis beneficiaris són el Departament de Territori, el Conselh Generau d'Aran, Forestal Catalana, la Universitat de Lleida i la Fundación Oso Pardo.