Medi ambient

societat

medi ambent

Reclamen crear un gran parc agroforestal al Vallès

Ecologistes de l'Adenc i Gpnat volen que es protegeixi legalment i que es reivindiqui l'espai entre Terrassa, Sabadell, Castellar, Matadepera i Sant Quirze

Volen que les cocapitals superin el distanciament i cooperin

Aprofitant la bona entesa manifestada i la publicitat dels alcaldes de les dues cocapitals del Vallès Occidental, que tradicionalment han viscut d'esquena i en poques ocasions s'han coordinat per impulsar o coordinar projectes comuns, els grups ecologistes de l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (Adenc) –amb seu a Sabadell– i el Grup per la Protecció dels Espais Naturals a Terrassa (Gpnat) han fet arribar als dos ajuntaments una proposta perquè liderin conjuntament la protecció, ordenació urbanística i reivindicació del valor del gran espai natural entre els dos municipis, que inclou, al nord, els pobles de Castellar i Matadepera i, pel sud, Sant Quirze del Vallès.

Totes dues entitats han batejat el projecte com a parc agroforestal Grípia-Ribatallada, els noms del primer torrent a l'est del nucli urbà de Terrassa i del que delimita el nord del terme de Sabadell, subsidiari del riu Ripoll. A l'entorn d'aquest espai s'hi agrupen altres torrents i rieres que, de manera radial, desemboquen al Riu-sec, el gran afluent del Ripoll (Batzuca, Vallcorba, Can Feu, Mas Canals, la Riereta i Font Rosella, entre altres) i demanen que tot aquest territori, amb gran riquesa ambiental i diversitat ecològica, tingui un tractament global que minimitzi possibles agressions futures, el converteixi en un veritable espai de relació entre les dues capitals, s'hi potenciï l'activitat agrària, s'hi generin activitats socials i hi fomentin projectes de custòdia veïnal en espais concrets, entre altres iniciatives.

Com recorda un portaveu de la iniciativa, Manel Larrosa, aquesta zona ha estat maltractada històricament, ja que en ple franquisme ja va començar amb la idea de concebre'l com un espai de contrapès a Barcelona, amb l'experiència fallida de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa. Des de llavors també hi conviuen una sèrie d'equipaments i edificacions inconnexes que no estan integrades amb l'entorn, com l'edifici del Consell Comarcal i el de Mercavallès, l'hospital de Terrassa, la seu del Mossos d'Esquadra, la finca de Torrebonica i la urbanització de Castellarnau de Sabadell, tots sense cap tipus de connexió, que posaven en relleu la distància i la relació totalment d'esquenes entre Terrassa i Sabadell. Larrosa creu que és hora de deixar enrere aquesta situació que va degenerar “en culpabilitzar sempre el veí de fer-la més grossa” i que ara cal “compartir coherències” i donar una visió global a aquest territori en un entorn que supera els 400.000 habitants.

A banda dels devastadors efectes de la ventada del desembre del 2014, l'última agressió que va posar en alerta els ecologistes i va distanciar les dues capitals va ser el trasllat del Real Club de Golf El Part a la zona de Torrebonica i Can Bon Vilar als anys 90, que també va malmetre infraestructures com camins històrics i que, amb el projecte, es volen recuperar.

A l'entorn d'aquest gran espai s'hi barregen zones agràries, camps, horts, boscos i masies en activitat i els municipis han anat teixint les seves pròpies estratègies per reivindicar la zona, com és el cas del projecte de l'Anella Verda de Terrassa o el del rodal i el Parc Agrari de Sabadell. Larrosa assegura que en el cas del projecte terrassenc, i coincidint amb la creació de la taula de l'Anella Verda l'any 2012, “ja es va discutir la necessitat de tenir aquesta visió conjunta” i que no es incompatible amb les iniciatives que s'hi estan desenvolupant d'arranjament de camins o feines per potenciar i adequar l'entorn del Centre d'Informació Ambiental de Bonvilar, entre d'altres. “Es tracta de dotar les actuacions “d'una coherència global”, reconeixent la cartografia, senyalitzant i retolant el camins i delimitant clarament els àmbits urbans. En aquest sentit, assegura que la intenció dels impulsors del Parc Grípia-Ribatallada no és crear un òrgan gestor específic sinó fomentar la coordinació entre municipis i que pugui acabar amb una declaració d'espai natural protegit

Per ara, els governs n'han pres nota i s'hi han mostrat receptius, però han demanat que les entitats s'hi posin al capdavant. Per això, ja preparen presentacions públiques del projecte a totes dues cocapitals i busquen l'adhesió de com més col·lectius millor.

LES FRASES

Es tracta de positivar aquest espai natural i de lleure que dóna coherència al territori conservant-ne els seu patrimoni
Els cinc municipis han de coordinar accions i deixar de viure d'esquenes
Manel Larrosa
Portaveu del projecte Parc Grípia-Ribatallada


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.