Gavà reclama al Port de Barcelona que posi fi a la regressió de la platja

Ja fa temps que els ajuntaments han detectat que les obres d'ampliació del Port de Barcelona, que es van començar un cop el
riu Llobregat es va desviar dos quilòmetres al sud el 2004, han comportat una afectació a les platges del Baix Llobregat. Els veïns de Gavà Mar ja van començar a alertar el 2006 del retrocés de la línia de sorra. El 2011, el Parlament va encarregar un estudi al Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners que va concloure que la construcció dels nous dics va alterar l'acumulació natural de sorra al sud del port i, per tant, va causar un important retrocés de la línia de la platja, atribuïble també a la falta d'efectivitat de les mesures correctores. Amb aquest estudi a la mà, l'Ajuntament de Gavà va reclamar al Ministeri de Medi Ambient que engegués mesures per corregir la situació.

Ahir, l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, va arrencar al director del port, José Alberto Carbonell, el compromís de demanar al ministeri que elabori un estudi que analitzi el funcionament de la dinàmica del litoral entre el Port de Barcelona i Port Ginesta. “Carbonell no ha reconegut explícitament la responsabilitat del port, però sí que reconeix la necessitat de fer un informe i, si cal, que es modifiqui la declaració d'impacte ambiental de l'ampliació del port perquè les mesures que s'hi estan aplicant no són sostenibles, ni econòmicament ni mediambientalment”, va assegurar l'alcaldessa.

Sánchez es referia sobretot a les aportacions esporàdiques de sorra que s'han fet a les platges. Al Prat, l'Autoritat Portuària ha aportat durant uns anys 100.000 m³ de sorra. Gavà va reclamar l'any passat 130.000 m³ per assegurar un ample mínim d'entre 20 i 30 metres a la platja, i segons l'alcaldessa durant l'hivern s'han fet actuacions per contenir la regressió, “que en els darrers anys s'ha manifestat de manera més intensa”. Sánchez va afirmar que, tanmateix, “les aportacions de sorra no són del tot positives, s'han de combinar amb accions a les dunes i als dics”, i va dir que el consistori vol “anticipar-se al que pot passar d'aquí a 30 anys si no actuem”.