Sallent ja visualitza l'inici del pla Phoenix
90 camions transporten cada dia 2.000 tones de mineral en brut de Sallent cap a les instal·lacions de Súria
Iberpotash comença a reduir l'activitat a Sallent, que després de 85 anys acaba el seu lligam amb la mina
Fa vuit anys que Iberpotash va començar a treballar l'anomenat pla Phoenix, però no ha estat fins ara que Sallent l'ha començat a visualitzar. Ho ha fet amb una flota de 90 camions que cada dia transporten per carretera 2.000 tones de mineral en brut cap a Súria, on seran tractades. És l'inici del projecte més ambiciós de la firma i l'indici més clar que, ara sí, Sallent es comença a desvincular del món miner –des del punt de vista industrial, perquè encara quedarà el runam del Cogulló– després d'haver-hi estat lligat durant 85 anys.
El secretari del consell d'administració d'Iberpotash, Joan Güell, va explicar ahir que les tones que es transporten cap a Súria representen el 25% de la producció actual de Sallent. Sumen 40.000 tones al mes: “És l'objectiu que ens vam marcar, que és el doble del que havíem fet històricament quan hi havia una diferència de producció entre un centre i un altre.” Al principi, va dir, “no sabíem si en seríem capaços, però ja et puc dir que el 10 de juny anem dins el ritme. I això continuarà fins que Sallent s'acabi, que serà quan Súria pugui donar sola el milió de tones” de potassa. Fins ara, el milió es repartia a parts iguals entre les dues mines.
Güell va detallar que augmentar les 40.000 tones al mes és poc probable: “No per la carretera, que pot absorbir el volum” –de fet, va dir, “aquests dies ningú se n'ha adonat”–, sinó “per un tema de regulació dels camions dins les nostres instal·lacions, on es continua treballant”.
I és que el trasllat és un anar i venir de vehicles de grans dimensions: s'hi posen cada dia a dos quarts de tres i acaben a les sis del matí. Passant per la C-16, es pot visualitzar la corrua de camions que esperen el seu torn a l'exterior de les instal·lacions de Sallent. D'un en un, entren dins l'hangar on s'emmagatzema el mineral en brut. Dues màquines amb pales treballen alhora: una introdueix a la mateixa fàbrica sallentina el 75% del que s'extreu i l'altra carrega els camions que s'emportaran el 25% restant de material cap a Súria.
Proves a la nova planta
Els camions són el primer símptoma de la reducció de l'activitat a Sallent i del tancament progressiu de la seva mina. En paral·lel, a Súria ja s'estan fent les darreres proves a la nova planta de sal d'alta qualitat (vacuum), amb molt mercat a la indústria electroquímica, que hauria d'entrar en funcionament en el darrer trimestre de l'any i que permetrà aproximar-se al milió de tones desitjat, i situar ja la xifra en 750.000. El cercle s'acabarà de tancar amb la nova rampa, que oferirà una connexió directa amb l'exterior. Entremig, la producció de Súria anirà augmentant a mesura que la de Sallent disminueixi.
Güell va relatar que la rampa permetrà que “Súria el dia de demà pugui treure molta producció, més d'un milió si calgués, i sense molestar el poble, perquè durant 20 anys han estat passant camions pel mig del municipi i abans dels camions van passar vagonetes per sobre de les cases durant 50 anys. El 2018/2019 s'haurà acabat. La mina no molestarà ni serà tan visual”.
“Som únics”
El secretari del consell d'administració assegura que el que farà Iberpotash els fa ser “únics”: “Abans la sal es venia a clients locals i on el camió arribava, i si no hi havia més clients l'havies d'amuntegar a fora esperant el dia de demà. Ara per primera vegada som capaços de vendre-la al món, però per anar-hi cal fer també la millor sal del món.”
La situació de l'empresa “va millorar a partir del 2008 i hem tingut els diners per aprofitar la tecnologia”. El fet diferencial respecte a les altres mines de potassa del món, però, “és que nosaltres tenim logística: ningú pot moure tantes tones fins al port; sí, amb una línia dels anys 20 que és vella i s'ha de millorar, però la tenim i som a 70 quilòmetres del port. Per això som únics: si fas la millor sal i la poses al port, els químics del món es giren cap aquí”. En concret, el que ho ha fet és AkzoNobel, “segona química europea”, que tindrà l'exclusivitat de la compra durant 30 anys.
La primera fase del pla Phoenix ha suposat una inversió de 170 milions d'euros, que s'han destinat a la nova rampa, la nova planta i a l'ampliació de les instal·lacions de Súria. A l'horitzó ja es dibuixa una segona planta, segurament al polígon de la Pobla Sud, on es reserva sòl per a dues més.