“Estem frenant molts projectes amb impacte”

Vaig entrar de voluntària al 2010 dins un projecte per fer una guia d'establiments recuperadors de la ciutat de Girona. Era un recull d'allà on podies anar a arreglar objectes o roba enlloc de comprar-ne de nous. I des de llavors sempre he tingut una vinculació de voluntària però alhora he exercit alguns càrrecs tècnics i també he fet alguns projectes dins de l'entitat, i tot això ha fet que poc a poc anés agafant més confiança amb la gent i estima a l'entitat.

Ha estat progressiu, d'anar agafant més compromisos amb l'entitat. Abans era secretària de la junta. Diguem que em tocava, perquè altres persones ja ho havien estat i també em feia il·lusió.

Sí, jo crec que depèn de les persones que hi han anat estant ha canviat tant el tarannà com les línies estratègiques. De fet, l'any 1981 quan van començar els Natus eren una entitat bàsicament naturalista. Uns quants naturalistes es van ajuntar per anar a fer estudis, observació de fauna i flora... Però a principis dels anys 90 algunes agressions al territori, sobretot el de l'estany de Sils i després la variant de Sant Daniel, van fer aquest col·lectiu es transformés més en ecologista que en naturalista. I des de llavors que ha combinat les dues vessants. I ara mateix jo crec que ens definim com una entitat ecologista i mantenim la defensa del territori com un eix molt important, però al mateix temps les necessitats socials del moment han fet que cada vegada tinguem més campanyes i projectes de sensibilització, educació ambiental i moltes de consum responsable, que estan tenint una certa transcendència. Per exemple, ara tenim la campanya SOS Peix, de consum de peix i marisc responsable; tenim la Manduca no caduca, sobre malbaratament alimentari...

Hem estat treballant en un polígon de Roses, un espai de connectivitat natural, juntament amb Iaeden; també hem estat treballant diferents infraestructures viàries i energètiques, com la MAT i el gasoducte; i també en casos més petits i aïllats de petites urbanitzacions o explotacions ramaderes. El que estem fent molt ara és treballar en xarxa amb altres entitats, tant a l'Empordà com a la Garrotxa, on ara hi ha un cas d'una planta de residus. També treballem amb un projecte a la Vall del Llémena d'un circuit de motos dins l'espai natural protegit. Són moltes cosetes que van sortint i que nosaltres hi som o al capdavant o acompanyant altres entitats. I el cert és que últimament acaben sent bastant casos d'èxit. Trobes suport de la societat, d'altres entitats i tenim bons advocats, i més o menys anem frenant tots aquests petits o grans projectes que tenen impacte.

La Manduca és una campanya que vol visualitzar l'impacte del malbaratament alimentari i que ha tingut molt bona rebuda. Les dades indiquen que un terç del menjar que es produeix s'acaba malbaratant. Això és impactant i ens va dur a engegar aquest tema a finals del 2013. Primer vam fer un dinar amb menjar recuperat i després hem fet campanyes i també engegat diversos projectes amb l'escola d'hostaleria i el mercat del lleó. Pel que fa la SOS Peix, va sorgir arrel d'una demanda de persones amb qui parlàvem que eren conscients del problema de sobrepesca, que moltes espècies tenen estocs molt baixos però continuem pescant sense cap criteri o límit. I vam generar aquest projecte junt amb l'Iaeden per fer una guia en línia on hi figuren 100 espècies i es pot consultar si les recomanem o no en funció de diferents criteris, però sobretot de l'estat de conservació que té aquella espècie. La web rep moltes visites i aporta solucions. El que fa és dir, per exemple, en comptes de lluç menja maira. Els últims anys hi ha hagut bàsicament demanda de 10 espècies i el nostre missatge és mengem menys peix d'aquestes espècies molt sobreexplotades, anem a diversificar les espècies de la dieta.

És un miracle (riu). Treballem molt. És cert que s'ha notat el descens de recursos, sobretot els últims dos anys, amb les subvencions. En quant a socis estem remuntant, ara ja som 248 (és cert que havíem arribat a ser gairebé 400) però crec que s'ha aguantat gràcies al voluntariat. És una peça clau de l'entitat i potser els últims anys arrel d'aquesta crisi global social i econòmica hi ha més gent que ve a l'entitat i vol aportar el seu gra de sorra. I també, les persones que som aquí des de fa anys que som constants. Aquesta constància de molts fa que no caiguem.

Aquest setembre ens trobarem per fer un pla estratègic, que ha de definir els propers projectes d'aquí al 2020. Crec que s'hi mantindrà la línia de defensa del territori, n'hi haurà una de gestió de voluntariat i també de captació de nous socis... Pel que fa a ara mateix, tenim tres línies estratègiques. Les que et deia de defensa del territori i de consum responsable, i la tercera, també, l'educació ambiental. Crec que fem una tasca important en el casal naturalista de Sant Daniel que fa molts anys que es fa, el concurs de fotos naturalistes que també és un històric.. Tots aquests projectes que són educatius, de sensibilització, són molt importants per nosaltres... pel que fa a consum responsable, mantenir aquestes campanyes que són potents i si cal incorporar-ne de noves.

Sí, adreçar-se als nens és bàsic. De fet, ara mateix hi ha el casal naturalista, que a més de l'estiu el fem també per Nadal i Setmana Santa. Funciona molt bé i fins i tot vam haver d'ampliar el límit de 30 nens a 40 perquè teníem molta demanda. També fem activitats tot l'any per a nens, algunes a l'hort educatiu de Santa Eugènia, que ens va cedir l'Ajuntament fa 2 ó 3 anys i on fem formació en horticultura ecològica per adults perquè la gent l'apliqui després. A més, també de cara als nens, tant de SOS Peix com de La manduca no caduca estem elaborant recursos educatius perquè es puguin aplicar a les escoles, perquè ens sembla bàsic treballar amb nens.

La veritat és que, mira, torna a sortir Cala Morisca... Ara hi ha més col·lectius que fan rebombori, jo sóc més o menys optimista. Sempre s'ha d'estar alerta, cada setmana sorgeix algun projecte, petit o gran.

El gasoducte és el mateix projecte que la MAT però en gas, una gran infraestructura que algú ha tirat una línia recta per allà i au! Estem parlant d'un gasoducte que té les dimensions d'una autopista i que va soterrat però no queda regenerat a sobre. El que passa, a més, és que totes aquestes infraestructures passen pel mateix territori, aquest eix de comunicacions nord-sud que està molt trinxat i les persones que viuen allà veuen el TAV, la MAT, l'ampliació de l'autopista, l'N-II, el gasoducte... s'està creant realment una barrera, una fragmentació molt gran entre un costat i un altre.

No, la veritat. En el seu dia ja es va lluitar tot el que es va poder...

Sí, perduda totalment. I ara se'ns dóna la raó que no s'hauria hagut de fer mai. Potser aquella lluita va ser la primera visualització més clara dels Naturalistes a Girona. Va ser com un punt d'inflexió.

Sí, són molts anys, crec que som de les més velles de comarques gironines, conjuntament amb l'Iaeden-Salvem l'Empordà. Estem molt contents de ser encara aquí, d'haver sobreviscut la crisi.

Doncs, sí, alguns socis històrics, dels deu primers números, encara hi són. I a la junta hi ha gent que fa més de 20 anys que és a a l'entitat. És admirable aquest compromís!

La idea és que la celebració és al llarg de tot l'any. L'acte principal es va fer el cap de setmana del 4-5 de juny coincidint amb el Dia Internacional del Medi Ambient. A banda, s'ha programat un cicle de sortides naturalistes. Ja n'hem fet dues o tres, l'última a veure uns castanyers centenaris a Viladrau, aquest mes segurament en farem una altra per recollir plantes de ratafia a Sant Daniel i a la tardor hi tornarem. A l'octubre serà a la Garrotxa. I fins ara estan anant molt bé. I també a la tardor cap a l'octubre o novembre volem fer una trobada de socis i voluntaris, d'ara i històrics.