Fan un debat als Ports pel futur del parc natural, que enguany compleix 15 anys
Fan la proposta de convertir l'espai en parc nacional, però segons el govern tot això no s'impulsarà si no hi ha el consens de tots els pobles
El primer acte previst per als propers mesos per tal de commemorar els 15 anys del Parc Natural dels Ports no només va servir per fer un balanç emotiu de l'última dècada i mitja sinó també per reprendre el debat sobre si l'espai s'ha de convertir en un parc nacional. La secretària de Medi Ambient de la Generalitat, Marta Subirà, durant l'acte va recordar que els Ports són l'enclavament que respon millor als criteris d'un parc nacional de tot Catalunya. “Tot i així, no es pot impulsar la mesura si no hi ha consens a tots els pobles implicats”, va recordar.
Efectivament, el canvi de parc natural a parc nacional implicaria més restriccions a tota la zona, una condició amb què la majoria de pobles no estan d'acord. En aquest sentit, Subirà no va voler revifar la polèmica en un dia tan assenyalat i va optar per no aprofundir en la qüestió i instar els dos parcs del territori, el dels Ports i el del Delta, perquè treballin d'una manera més conjunta per tal de permetre fer-ne més difusió. “Que hi haja dos parcs naturals tan a prop i que, al mateix temps, siguen tan diferents és un fet pràcticament únic”, va destacar la secretària de Medi Ambient. A l'acte, va estar acompanyada pel director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles, per l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, i pel primer director del parc, Rafel Balada. Va ser aquest últim qui va oferir el discurs més emotiu en fer balanç dels darrers 15 anys. Balada va destacar els reptes aconseguits, “com l'adaptació a tota la normativa europea que es va exigir”, i la visibilitat que han assolit els Ports d'ençà que són parc natural. La commemoració recorrerà totes les poblacions ebrenques fins al proper 2017.
LA FRASE
Protecció desigual per al massís
Tot i que integra un mateix conjunt, la protecció dels Ports no és homogènia en la mesura que ocupa tres comunitats autònomes diferents. Catalunya va ser la primera de catalogar el massís com a parc natural el 2001, seguida pel País Valencià, que ho va fer l'any 2006. En el cas de la part aragonesa, la proposta es va fer l'any 2014 amb el govern del PP de Luisa Fernanda Rudi, i mai no es va acabar de concretar per la forta oposició que va generar a les localitats de Beseit, Queretes i Vall-de-roures.