Les marmotes s'assenten al Pirineu tot i la trava genètica

Les marmotes del Pirineu representen una contradicció en tota regla. Així ho constata un estudi dut a terme per investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que posa de manifest que les marmotes reintroduïdes al Pirineu han colonitzat amb èxit el territori tot i tenir unes característiques genètiques molt homogènies. Hi ha més de 10.000 exemplars de marmotes a la zona pirenaica però “és com si totes fossin parents”, indica de manera il·lustrativa Mariona Ferrandiz-Rovira.

Ella, juntament amb Bernat Claramunt i Irene Figueroa, han format un equip que s'ha dedicat a estudiar la variabilitat genètica i la procedència de tres poblacions de marmota alpina, situades a tres àrees del Pirineu (Andorra, la Cerdanya i el Ripollès). La investigació ha permès conèixer que les marmotes que es van reintroduir al Pirineu a partir dels anys cinquanta del segle passat s'han adaptat amb èxit al medi tot i que, genèticament, mostren poca diversitat. Mariona Ferrandiz detalla que, en circumstàncies normals, la coincidència genètica d'una espècie dificulta la seva adaptació al medi. “Quan la diversitat genètica de la població baixa, generalment augmenta la probabilitat d'extinció i es redueix la capacitat d'adaptar-se al nou ambient, que implica inevitablement canvis”, comenta Ferrandiz-Rovira. Però les marmotes han trencat la regla i els vora 400 exemplars que es van començar a introduir fa 60 anys s'han multiplicat sense problemes fins a assolir la reintroducció plena.

La restitució d'aquesta espècie “es va fer sense gaires coneixements”, apunta l'estudi. Es van agafar exemplars de marmota dels Alps i es van deixar anar, progressivament, a la zona dels Pirineus amb la confiança que se sentissin prou còmodes a l'entorn com per formar-hi colònies estables. “L'ideal hauria estat que el nombre de mascles i el de femelles hagués estat equilibrat, uns 200 de cada, però no tenim gaire clar que això fos així.” Mariona Ferrandiz-Rovira destaca que hauria estat “interessant” que la reintroducció s'hagués fet a partir de marmotes de diferent origen. En certa manera, això es va respectar, ja que es van agafar exemplars de la zona alpina de la Vanoise i d'altres de la zona de Maljasset. No es van mesclar i, a mesura que la població de marmotes creixia al Pirineu, s'han anat perdent les diferències genètiques.

Ara, el dilema que es plantegen els investigadors és quina afectació tindria aquesta similitud genètica a l'hora d'adaptar-se a situacions noves derivades, per exemple, del canvi climàtic.