Més de 30 anys d'estudis i mapes de la cinglera

Durant els últims 30 anys, s'han realitzat dos estudis i un mapa de riscos i s'han utilitzat diverses tècniques de diagnosi i seguiment de la cinglera de Castellfollit. El basalt és un material volcànic molt dur, però està format per blocs amb esquerdes entre ells. Pel seu propi pes, cauen per l'erosió de la mateixa roca i per les glaçades, que afecten l'aigua i la humitat que hi ha entre les esquerdes i la vegetació. Un dels despreniments –no pas esllavissada– més important dels últims decennis es va produir l'any 1976 i va arrossegar cap avall la part posterior d'algunes finques. No és habitual. El que és més normal és el despreniment de blocs de basalt com els del 2001, dos blocs de quatre metres i una tona cadascun. Els dos últims més recents, a part del que es va produir al febrer, són els de l'abril de l'any 2011 i el de l'agost del 2015.

El 1976 tothom va tenir clar que calia fer-hi alguna cosa. No va ser, però, fins al 1994 que es va fer el primer estudi. Es va fer una inspecció ocular –els experts van baixar assegurats amb cordes– de les fractures i de la part desplomada. Es va detectar la zona del mirador i de la placeta com les més vulnerables i es van dibuixar diverses àrees amb diferents nivells de risc. Es va descartar la instal·lació de sensors, però es van prendre les primeres mesures, com ara recomanar als veïns que no llencessin les aigües brutes cingle avall o impermeabilitzar algunes zones de la part superior.

L'any 2008 es va fer un estudi de risc molt més acurat amb el sistema digital de làser terrestre i es van fer dos escanejos gegants de la cinglera, els quals van permetre estudiar amb més detall les esquerdes, detectar les zones d'on havien caigut els blocs i afinar més el mapa de riscos que hi havia. Això va fer possible acotar més les zones de més risc. Tot està pendent, ara, d'un tercer estudi.