municipal
urbanisme
Nova vida al Vapor Gran
Al setembre, s'iniciaran petites actuacions per revitalitzar l'espai
Es posaran tarimes retràctils a la plaça Nova i es tancarà l'accés al carrer dels Telers
S'invertiran 400.000 euros en petites obres que duraran un any
El proper setembre començaran els treballs per visualitzar les operacions de “microcirurgia urbanística” que culminaran un procés de tres anys de diagnosi i planificació –de manera cooperativa amb veïns, propietaris, comerciants i diferents àrees de l'Ajuntament– per intentar omplir de vida i revifar la gran operació urbanística fallida al centre de Terrassa: el Vapor Gran. Sota la coordinació de la comissionada per a la cooperació ciutadana, la urbanista i terapeuta de l'espai urbà Itziar González –fitxada el juliol del 2014– culminarà, a finals del 2018, un treball de formigueta i de poca visibilitat que es vol exportar a altres àmbits de la ciutat. Les actuacions han de servir per “treure definitivament la motxilla negativa” d'aquesta espai, explicava la regidora de Ciutadania i Qualitat Democràtica, que també ho és de del districte I, Meritxell Lluís.
Un any per fer la diagnosi de la situació, dos processos electorals pel mig i la reorganització del consistori fins poder tenir una primera partida en els pressupostos és el temps que es va trigar a poder adjudicar el projecte a GMG Plans i Projectes per un import de 18.150 euros, el juny del 2016. Només el de la primera fase, que ja està enllestit i que es presentarà el dia 29 a tots els veïns. La licitació durarà quatre mesos i la previsió és que les màquines hi entrin el setembre. Al marge de les obres que s'estan executant a la cantonada dels carrers Puig Novell i Portal Nou, les “microoperacions” urbanístiques es concentraran a fer de vianants el carrer Portal Nou, però també afectaran el passeig del Vapor Gran, el carrer Miquel Casas i l'àmbit de la plaça Comte Guifré. González assegura que no són actuacions tancades i que l'equip d'arquitectes ja està avisat que encara hi pot haver més aportacions veïnals.
Precisament, el seu ús és el que ha configurat les actuacions. Al carrer Miquel Casas es posaran elements de vegetació per fer-lo més agradable, mentre que en tot l'espai es reduiran desnivells, escales, s'afavorirà la visibilitat i es col·locaran noves zones de joc. Al mur de la residència s'instal·laran diversos tobogans per a infants aprofitant el desnivell de la terrassa i l'atri de davant l'escola de musica CEM i Món Idiomes s'habilitarà com un amfiteatre per poder-hi fer activitats i concerts.
Plaça Nova, segona fase
La intenció és que la primera fase s'encadeni amb una segona d'actuació a la plaça Nova. Al maig, es farà la convocatòria del concurs del projecte, que s'encarregarà al juliol amb l'objectiu que en el tercer trimestre s'adjudiquin les obres i s'acabin el desembre del 2018. La idea és fer “un centre cívic a l'aire lliure” equipant el voltant de la xemeneia de la plaça d'unes tarimes retràctils amb escomesa d'electricitat per facilitar l'operativa per organitzar-hi actuacions i activitats. La zona de jocs infantils es traslladarà a la part assolellada del carrer Baldrich i, per jugar a pilota, no es descarta aixecar una plataforma de connexió amb el pati de l'escola Bisbat d'Ègara. La intenció és que aquesta generació de nens la converteixi “en la plaça Vella del futur”, reblava la urbanista. I és aquí on també hi ha entrat l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, que buscarà un operador privat per garantir-hi una programació específica vinculada a l'art, la música i el teatre i dirigida a aquest públic infantil.
La intenció és que “la ciutadania prengui possessió de tot l'espai”, assegura Lluís, com ja ha fet els últims temps. Amb l'arribada d'un Bon Preu, el juny de l'any passat, i l'obertura d'una residència de Mútua Terrassa, el maig del 2015, on havia fracassat l'aposta d'un hotel, ja confirmaven un canvi de dinàmica en positiu que havien començat a capgirar l'Associació Amics del Vapor Gran, organitzant un gran nombre d'activitats lúdiques i comercials. L'obertura de l'Ateneu i la instal·lació d'establiments que complementen l'oferta educativa de diverses escoles i escoles bressol molt properes van començar a mostrar el camí, que “ha estat llarg i poc agraït”, admetia la presidenta de l'entitat veïnal, Àngels Martínez. “Hem tingut paciència, molta paciència”, hi afegia, recordant que són la tercera associació veïnal o comercial creada per revitalitzar una zona on fins ara només s'havien fet pegats a demanda.
Ara, gairebé no hi ha locals comercials buits, després d'un exhaustiu treball d'interlocució amb els propietaris perquè rebaixin preus, i també ha repuntat l'oferta gastronòmica. Queden pendents els de la porxada del carrer Sant Genís –es mantenen contactes amb els quatre propietaris–, que González vol desencallar a l'estiu. De moment, se'ls vol emplaçar a millorar la neteja i la visibilitat, i la urbanista vol col·locar tendals al llarg de la porxada mentre treballa per ubicar-hi el restaurant del temps La Trob ada, lligat a la creació d'un mercat d'economia social. Un dels principals reptes que planteja ara González als responsables polítics és que “blindin els preus de lloguer” dels locals i es pacti alguna “clàusula antigentrificació” per evitar expulsar la ciutadania que “ha aixecat la zona” i tornar a deixar buit l'espai.
L'altre front obert i que també tindrà projecte fet entre maig i juny, a petició veïnal, és el tancament dels passatges interiors d'accés al carrer dels Telers per evitar la concentració de joves que provoquen molèsties en espais amagats. Només estaran oberts unes hores al dia i seran els mateixos veïns els qui, a banda de pagar una part dels cost de l'obra, en gestionaran l'obertura i el tancament.
Dissenyada el 2002, amb la col·laboració de l'urbanista Manuel de Solà-Morales mentre coordinava els treballs de revisió del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) aprovat el 2003, aquesta gran àrea del Vapor Gran, d'uns 40.000 m², havia de ser l'extensió comercial i d'oci natural del centre. En mans de promotors immobiliaris, la venda dels 320 habitatges va ser un èxit, però no va exercir de pol d'atracció i les zones de restauració i botigues van anar tancant en un degoteig que va desertitzar un indret modern i espaiós a què no es va saber donar visibilitat.
El futur del Vapor Ros, a debat en tallers el 3 d'abril
Tota la peça configurada pel Vapor Ros, amb un antic bingo, un pàrquing i l'antic teatre del Socialet, just entre la plaça Vella i el Vapor Gran, ha estat la peça que ha fet grinyolar, en part, l'èxit d'aquest últim espai perquè la seva presència no permet visualitzar la continuïtat urbanística del centre de vianants. L'Ajuntament va intentar negociar, fa un any, amb l'únic propietari de l'edifici modernista de Lluís Muncunill perquè els fes una cessió, sense èxit. Un dels objectius era poder enderrocar alguns espais sense valor i obrir una connexió entre la Font Vella i el Vapor Gran, però aquest va morir a l'agost i va deixar tota la propietat a la Generalitat; molest amb els consistori per temes impositius, ho va fer amb una clàusula perquè en 30 anys aquest no en pogués fer ús.
En espera que la Generalitat accepti o no l'herència, el govern municipal estudia les fórmules de crear un patronat o una fundació amb la Generalitat per desencallar la prohibició, explica el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol. Mentrestant, aprofita la suspensió de llicències d'un any decretada –hi ha un restaurant, un gimnàs i altres activitats en funcionament– per definir, al novembre, què fa amb aquest vapor. En paral·lel, i per recollir idees, el proper 3 d'abril, organitzarà dos tallers sota la supervisió d'Itziar González, aprofitant una exposició sobre recuperació de patrimoni al Museu de la Ciència (mNactec). Un serà amb usuaris del Vapor Ros i el Vapor Gran, i l'altre amb urbanistes, el Col·legi d'Arquitectes i estudiants.