L’ambigüitat legislativa

La Punxa es va omplir ahir al vespre de funcionaris, advocats, arquitectes i públic interessat en la 22a Jornada Jurídica organitzada pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Girona. Després de tres anys sense organitzar cap trobada, va reprendre l’activitat amb una jornada que analitzava la problemàtica legal vigent que afecta la construcció; especialment de les irregularitats que presenten algunes lleis i de les estafes actuals de tècnics no qualificats. A la taula rodona van participar José Isidro Rey, president de la segona secció de l’Audiència de Girona; Joaquim Fernández, magistrat de la segona secció, i Fernando Lacaba Sánchez, president de l’Audiència. També eren presents a la taula, el president del Col·legi d’Aparelladors, Miquel Vendrell, i l’advocat i moderador de la ponència, Josep Maria Pou i Soler.

El magistrat Rey va començar la seva intervenció desglossant, de manera crítica, la llei de l’arquitectura catalana. Creada l’any 2013, té com a objectiu impulsar el valor social de l’arquitectura a través, entre altres coses, de la creació dels premis Catalunya d’Arquitectura i el Consell de Qualitat Arquitectònica de Catalunya, un òrgan consultiu. Rey va destacar que la UE recomana el foment de la qualitat arquitectònica però respectant l’equilibri entre la qualitat i el preu. Per Rey, la llei catalana fa prevaldre la qualitat per sobre del preu en una societat marcada per la crisi del 2008. I considera que hauria de simplificar la contractació administrativa però, en lloc d’això, “la complica”.

El segon ponent, el magistrat Joaquim Fernández, va abordar la llei d’ordenació d’edificació (LOE), vigent des del 1999, que defineix els requisits bàsics dels edificis per garantir la protecció. Fernández va destacar la introducció d’una assegurança de danys però que “no s’adapta a la realitat”. “La llei, per exemple, no cobreix les lesions d’usuaris per un defecte constructiu ni tampoc els danys materials dins d’un edifici.”

Fernando Lacaba, en l’última intervenció, va analitzar els delictes urbanístics. Considera que la desaparició del visat obligatori, que certificava si realment el tècnic estava qualificat o no per fer la seva feina o si el document que presentava estava avalat per un col·legi professional, ha contribuït a l’augment de les estafes i la falsificació de documents. Segons Lacaba, el fet que el dret penal no obligui el tècnic particular a dir la veritat, ja que es considera que és la seva versió dels fets, també ajuda a propiciar-ho: “Al particular, se li permet mentir, un esport nacional algunes vegades al nostre país.”

La conferència va analitzar, punt per punt, lleis que poden semblar ambigües a públic no expert. Però les irregularitats i imprecisions ocultes que presenten afecten directament els professionals dels sectors implicats i els propietaris dels habitatges; en definitiva, afecten tothom.