Badia planifica amb els veïns millores en el marc d’un programa europeu

“Badia necessita un procés de transformació urbana que no només se centri en polítiques urbanístiques, sinó també en polítiques educatives o desenvolupament social”, explica l’alcaldessa de Badia del Vallès, Eva Menor, per explicar per què el municipi vallesà ha estat triat amb vuit ciutats més per formar part del programa Urbact de la Unió Europea, que impulsa la participació ciutadana en la transformació de les ciutats per a la millora de la qualitat de vida. El projecte Badia Imagina, amb el qual treballen amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), es traduirà en un pla d’acció local que, com explica el director de serveis d’Urbanisme de l’AMB, Josep Maria Carreras, emanarà dels veïns cap a l’administració, un fet poc habitual que el fa especial. En concret, al llarg d’aquest any els badiencs, acompanyats de tècnics inicialment i després de membres de l’equip de govern i de l’oposició, definiran un pla d’acció local que haurà d’assumir l’executiu local i, per tant, aplicar-lo. Carreras explica que es compararan els resultats obtinguts a Badia amb barris de característiques semblants d’Anvers, Casoria, Düsseldorf, Solin, Brno, Oslo, Baia Mare i Viena. Per l’AMB, aquest projecte servirà per analitzar fins a quin punt la dinàmica participativa de baix a dalt dona resultats i per conèixer més a fons la realitat de Badia, una ciutat on van arribar a viure més de 20.000 habitants i que ha anat perdent població. “A l’Ajuntament li pot anar bé per poder desenvolupar polítiques públiques perquè el pla dona una visió transversal de les problemàtiques existents a la ciutat des d’un punt de vista ciutadà”, hi afegeix. Menor comenta que a la ciutat ja es treballa a potenciar la participació ciutadana i que, per exemple, s’ha fet el primer pressupost participatiu. L’alcaldessa emmarca el projecte Badia en un procés més global de desenvolupament i millora de la ciutat. Explica que el municipi ha viscut diversos processos de desenvolupament des del naixement com a ciutat dormitori passant per la dotació de serveis bàsics als anys vuitanta, on van tenir un paper important els veïns, o els canvis viscuts urbanísticament, després de la independència el 1994. Considera que ara és el moment de fer polítiques estratègiques de futur i créixer cap a dins amb la redefinició de l’espai públic i la renovació del parc d’habitatges.