medi ambient
La gestió de l’àmbit marítim del cap de Creus torna a debat
El procés de participació per redactar el PRUG s’inicia amb una reunió entre el sector nàutic i l’administració
El Departament de Territori i Sostenibilitat va iniciar ahir dijous el procés de participació per a la redacció del pla rector d’ús i gestió del Parc Natural de Cap de Creus (PRUG), en l’àmbit marí. El 2014, el primer intent per redactar aquest document (pendent des de la creació del parc) es va suspendre perquè part de les mesures proposades per l’administració van generar una forta oposició de professionals i edils.
A la trobada d’ahir a Roses van assistir una vintena de persones –representants del sector nàutic i alcaldes– que van plantejar dubtes i propostes sobre el nou document. El sector nàutic celebra que, a diferència de l’anterior intent, en aquest nou procés que s’inicia es tingui en compte el territori però demana que en tot cas no es prohibeixi.
Regular si cal conservar
El responsable de planificació del Territori, Francesc Diego, assegura que la voluntat és escoltar i avança que “només es regularà o es prendran mesures” si els estudis demostren que hi ha zones que presentin problemes de conservació: en aquest sentit va fer referència a espècies com ara el corall i algunes comunitats d’espècies que viuen dins la posidònia que “estan patint molt” en certs espais. La voluntat és que aquest document que ha de regular les activitats en l’àmbit marí del parc pugui ser enllestit l’any vinent. Ahir, tots els actors presents van coincidir en la necessitat de preservar el parc i en la corresponsabilitat de mantenir-lo.
El president de l’estació nàutica Roses-Cap de Creus, Miquel Gotanegra, ha recalcat que més del 50% del terme del municipi de Roses forma part del parc. “És l’element que ens diferencia de moltes destinacions turístiques i som els primers interessats que aquesta joia es conservi”, ha assegurat. Amb tot, remarca que gran part de la zona viu del turisme. “Hem de fer un PRUG que preservi el territori, però que sigui compatible amb una activitat econòmica”, ha insistit.
El fondeig, una de les principals preocupacions
Una de les mesures més polèmiques que preveia l’anterior document era la prohibició de fondejar lliurement a les cales protegides de l’espai natural i l’obligació d’amarrar en una de les més de 200 boies de pagament. La regulació del fondeig es manté encara com una de les principals preocupacions del sector. Durant la reunió d’ahir, molts dels presents han preguntat si hi ha estudis que avalin que l’alta concentració d’embarcacions durant els mesos d’estiu afecta realment el fons marí. La propietària d’una empresa nàutica de Cadaqués Montserrat Salart assegura que volen participar en el procés, que volen preservar el paratge però que el sector es mostra contrari a les “prohibicions”. “Jo no puc demanar als meus clients que reservin amb antelació una boia perquè la meteorologia no ho permet”, va etzibar durant la trobada.