Albanyà

La construcció d’un observatori al càmping Bassegoda Park, a Albanyà –que incorporarà el telescopi més potent de les comarques de Girona–, posa el focus en una activitat, l’astronomia, que fins fa poc es considerava reservada als aficionats i entesos, però que es podria convertir en un nou actiu turístic. Els dos aspectes no són incompatibles, i Pere Guerra, director i promotor del nou observatori, reivindica els mateixos aspectes que també defensen totes les agrupacions d’astronomia: d’una banda, el telescopi serà una eina d’investigació, en col·laboració amb centres científics; de l’altra, una eina de divulgació, amb sessions d’observació pel poble d’Albanyà i públic de la demarcació, adults i escolars. Com a gerent del càmping Bassegoda Park, però, Guerra hi afegeix el reclam astroturístic: “L’astroturista és respectuós amb el medi. Som a les portes de l’espai natural de l’Alta Garrotxa, amb 94 hectàrees de bosc, i volem fomentar un turisme sostenible. Ho potenciem com a reclam turístic per als clients del càmping, i també per a qualsevol persona atreta per l’astroturisme que es pugui desplaçar fins aquí des dels hotels de la Costa Brava”, explica. En aquest sentit, Guerra defineix el nou observatori com l’spin-off d’un càmping que ja fa anys que ha apostat per acostar la ciència al turisme familiar.

A Albanyà, el nou observatori es beneficia d’un entorn natural lluny dels grans nuclis urbans que garanteix baixos nivells de contaminació lumínica, ideals per a l’observació astronòmica. El càmping ja ha obtingut el reconeixement de la Fundació Starlight –amb l’aval de la Unesco– com a càmping en pro del turisme de les estrelles. El paratge està pendent de més certificacions internacionals del mateix àmbit (designació com a parc de cel fosc IDA), i aquest 2017 Albanyà ha presentat candidatura per ser un dels primers parcs de cel fosc a l’Estat espanyol.

L’observatori del Bassegoda Park suposarà una inversió d’uns 100.000 euros, a càrrec d’una empresa privada. A banda d’aquest cas concret, els aficionats a l’astronomia a les comarques de Girona s’organitzen sobretot a l’entorn d’estructures associatives (vegeu requadres adjunts). N’és una excepció l’observatori situat al santuari dels Àngels, que tampoc està gestionat per una associació i que, de fet, ja promou també estades i sessions d’observació relacionades amb l’astroturisme. La resta d’entitats astronòmiques centren les seves activitats en l’aspecte científic i en la divulgació per a un públic d’aficionats o grups escolars. Amb tot, les visites als observatoris i les sessions d’observació obertes al públic que organitzen aquestes entitats (en particular, a l’estiu) també es podrien considerar en certa manera part de l’astroturisme.

Joan Torres, president d’AstroGarrotxa, la més veterana d’aquestes entitats, considera que, en els darrers trenta anys, s’han anat constituint i es mantenen actives a les comarques de Girona cinc agrupacions astronòmiques no professionals, integrades per aficionats (l’única amb la qual no ha pogut contactar aquest diari és AstrumLloret, de creació més recent). Segons Torres, alguns dels socis d’aquestes entitats gironines són considerats autèntics astrònoms amateurs, perquè amb el temps han adquirit un prestigi reconegut. Sigui quin sigui el futur d’aquest camp, però, totes les persones consultades coincideixen a assegurar que l’astronomia és una passió que es contagia.

AstroBanyoles, que aquests dies celebra el 15è aniversari, està presidida des del desembre passat per Carles Puncernau, que ha agafat el relleu de Joan Anton Abellan. L’entitat té uns 125 socis. No tenen observatori propi, però sí tres telescopis amb què organitzen activitats divulgatives públiques i escolars. www.astrobanyoles.org

A partir d’un grup format el 1986, avui és l’entitat més veterana de la demarcació i disposa des del 1991 d’un telescopi i d’un observatori astronòmic a Batet de la Serra, sobre l’antiga rectoria. Presidida per Joan Torres, té una dotzena de socis i organitza visites i sessions d’observació i de divulgació a escolars i adults. astrogarrotxa.olot.org

L’Associació Astronòmica de Girona està presidida per Rafael Balaguer i té la seu i dos observatoris a Llagostera: l’un, al paratge del Mas Roig II; l’altre, al centre cultural Can Roig, amb diversos telescopis monitoritzats i equipats amb càmera. Creada el 1999, l’entitat té uns 160 socis i participa en programes de recerca, així com en activitats divulgatives, observacions públiques i activitats escolars. www.astrogirona.com

L’observatori dels Àngels existeix des del 2014 i està dotat d’un telescopi fix amb sostre corredís dalt del santuari. Pertany a la Fundació Sant Martí, que és l’ens que el gestiona i que n’ha fet possible la construcció, juntament amb el Bisbat. Sergi Luque és l’encarregat de les activitats que s’hi organitzen. www.espaiastronomic.com

Pere Horts és el fundador i president de la Societat Astronòmica de Figueres (SAF), creada el 1992. Disposa de diversos telescopis, entre els quals, des del 1999, un d’instal·lat en un observatori amb sostre corredís a Figueres. L’entitat agrupa unes 40 persones, amb una utilització sobretot científica de seguiment i recerca de cometes i asteroides. www.astrofigueres.org