Vint anys estenent l’aigua per Bianya

Vint anys per estendre una xarxa de distribució d’aigua potable són molts anys, però no en són tants si es tenen en compte els noranta quilòmetres de canonades –entre les xarxes d’alta i les de baixa– que s’han hagut d’anar ramificant per la Vall de Bianya, un municipi amb nuclis molt disseminats. I com que tot just ara tenen aigua potable els veïns del nucli de la Canya, és a dir, vint anys després dels de Sant Salvador, l’Ajuntament ha mantingut el preu de la connexió igual per a tots i cadascun dels veïns –604 abonats–: 1.800 euros. Sigui com sigui, la construcció de la xarxa de distribució d’aigua potable de la Vall de Bianya ha estat el projecte estel·lar de tots aquests anys. Ha condicionat el pressupost d’inversions, on només s’hi han pogut encabir obres de manteniment.

De fet, l’origen de la xarxa bianyenca són les obres de perforació del túnel de Collabós, el 1994, al sistema de túnels del Capsacosta. S’hi va trobar molta aigua i l’alcalde d’aleshores, Moisès Dorca, va negociar amb la Generalitat aprofitar-la per abastar el municipi. I és que, fins aleshores, els veïns treien l’aigua de pous i fonts particulars, de sobrants del Colomer o, en el cas de Llocalou, un grup de veïns en treien també d’una font privada. El principal problema, doncs, era trobar un bon abastament. Ara, n’hi ha dos pous al polígon Morrals que serveixen de reserva per si mai hi ha un problema a l’abastament principal. Hi ha dipòsits intermedis a Sant Salvador de Bianya, a cal Ca de Farró i a Llocalou.

Les xifres parlen per si soles: un total de noranta quilòmetres de xarxa, construïda en nou fases i una inversió de 2,3 milions d’euros, 689.069 del Puosc i 372.643 de l’Ajuntament, i la resta, dels veïns. La inversió en alta ha estat de 792.035 euros –554.424 de l’ACA i la resta, de l’Ajuntament–, i 541.050 més –378.735 de l’ACA i la resta, de l’Ajuntament–, per a una potabilitzadora que equilibra la quantitat de calç. En total, doncs, 3,6 milions d’inversió en un servei bàsic.