“Hi ha una part del canvi climàtic que no podem evitar”

Es veu que aquest estiu serà calorós, però el problema no és tant el que passa aquest any sinó el que ha anat passant en les últimes dècades, i podem dir que des de mitjan segle passat hem anat observant un increment de la freqüència d’aquests fenòmens. És recorrent i coincideix amb les projeccions que fan els climatòlegs per al futur en la zona del Mediterrani en què les onades de calor incrementen la seva freqüència i durada. També les temperatures a la nit augmenten i se supera la temperatura confortable, fins i tot se superen les temperatures tropicals, i per tant es confirma el que fa uns anys es diu.

Exacte, i que en el cas de la Mediterrània ve això. Nosaltres ja som un clima amb una forta irregularitat i el que fa el canvi climàtic és accentuar tant les onades de calor i les sequeres com la disminució de les gelades i les onades de fred... Amb tot el que això afecta en els sectors. Tot són indicis amb el que s’havia projectat.

Depèn del sector. Per exemple, en agricultura, independentment de la pluviometria, el fet que incrementin temperatures fa que les plantes necessitin més aigua per continuar produint el mateix. En un projecte en què estem, s’ha arribat a observar que hi ha hagut una necessitat en arbre fruiter d’un 12% més d’increment d’aigua de reg per mantenir la mateixa producció. Aquest 12% de més a les comarques de Girona representaria el consum de la Bisbal d’Empordà de dos anys. És un impacte molt important en el cas de l’agricultura. Pel que fa a la pluviometria, en aquests moments en els registres històrics encara no es veu una reducció de la quantitat de pluja total que es rep en un any, perquè el clima mediterrani canvia molt d’una estació a l’altra, tot i que les projeccions ens diuen que en el futur sí que es pot donar aquesta reducció.

Sí, tenim uns registres de l’Estartit gràcies a en Josep Pascual, una persona que des de fa 50 anys n’està pendent, i s’hi observa un increment del nivell del mar que fa que la costa, per exemple, de l’Empordà, sigui especialment sensible en el cas de les tempestes, de l’erosió i, per tant, de cara a les platges. També hi ha els ports, on s’està incrementant la quantitat de vegades que en una tempesta se superen els dics. En el cas del Port de la Selva, en les condicions actuals ja s’està incrementant aquest fenomen, i en els escenaris futurs, fins i tot en els menys dolents, el risc encara és més important. Això vol dir que de cara a la dinàmica de treball d’un port, si hi ha més episodis d’aquests, les condicions de treball en aquell port seran més complexes. A part també, en el cas del mar, s’està veient que hi ha un canvi en la direcció de l’onatge. Si fins ara el component principal era de nord, nord-est, està canviant cap a sud, sud-est. Això és important perquè justament els ports tenen principalment l’entrada orientada cap al sud perquè era la més segura i millor. Si canvia, això vol dir que l’agitació dins de les aigües del port augmenta. I a més, segons estudis de la UPC, augmenta més a l’estiu, que és quan hi ha més activitat als ports esportius. I d’alguna manera incrementa la inconfortabilitat als ports i justament aquest fenomen es dona més a la costa nord de Girona i al sud de Tarragona.

És un altre fenomen molt important vinculat al canvi climàtic i al canvi d’usos del sòl. En alguns llocs en capçalera dels rius, del Ter i de la Muga, hi ha dos fenòmens, l’un és el mateix clima, que ha canviat i que en el cas de la Muga no té tanta influència, però que en el cas de la conca del Ter sí, i és que els últims anys hi ha menys aportació d’aigua quan es fon la neu perquè hi ha menys neu a les muntanyes. En el cas de la Muga seria diferent perquè no té tanta aportació, però s’ha produït un canvi d’usos del sòl, moltes terres de cultiu s’han abandonat des de mitjan segle passat i s’han recolonitzat per boscos. Això ha fet que aquests boscos estiguin detraient més aigua del medi, dels rius i, per tant, hi circula menys aigua que fa uns quants anys. En el cas de la Muga és molt significatiu perquè en un treball que estem fent amb un projecte Life hi ha hagut una disminució de més d’un 30% en el cabal circulant de la Muga en capçalera, i per tant estic parlant del fet que hi ha hagut un increment de la superfície de bosc, no forestal, de més d’un 20%. Evidentment, si al riu i als nostres aqüífers hi ha menys recàrrega i menys cabal circulant, el riu pateix els efectes i tenim menys recurs d’aigua i, com que l’aigua és un element totalment transversal tant per a les persones com per a la indústria i l’agricultura, són fenòmens que venen concatenats.

L’increment quant a massa boscosa i, a més a més, amb una gestió en aquests moments insuficient, ens dona uns boscos atapeïts, amb uns arbres prims i dèbils tant en la sequera com en les malalties, i, per tant, si això ho afegim a un increment de temperatura i més sequedat, el risc d’incendis s’incrementa molt.

Per una banda tenim que el fenomen del canvi climàtic és de causes globals, és a dir, no són les emissions que ha fet Catalunya les que estan provocant el canvi climàtic a Catalunya, sinó que són les emissions de tot el món les que fan que el nostre clima i el de totes les regions del món estiguin canviant. Però si no actuem tots, i el catalans també en la mesura que ens pertoca, no es podrà resoldre. Hem d’intentar reduir les emissions que són responsables d’aquest fenomen, que són els gasos d’efecte hivernacle, i el que s’emet amb més quantitat de tots és el CO2 , que ens ve dels combustibles fòssils; aleshores en tot allò en què utilitzem els combustibles fòssils és on hem d’incidir.

Un element és la producció d’energia. Com a ciutadà, tot el que sigui ajudar i fomentar la producció elèctrica amb fonts renovables és important i el ciutadà ha de saber que pot exigir a les companyies elèctriques –o pot fins i tot canviar de companyia elèctrica, que no costa gaire fer-ho– que li donin garanties que la seva electricitat està produïda per energies renovables. Si tots els ciutadans comencem a fer aquesta actuació de demanda a les companyies és una manera d’obligar a la producció elèctrica amb fonts renovables, ja sigui eòlica o fotovoltaica, que no emeten CO2. Aquest seria un aspecte important, i per a aquells ciutadans més conscienciats, tot allò que pugui ser l’autoconsum, és a dir, produir-se l’electricitat, tot i que l’Estat espanyol no ho està posant gaire fàcil, en l’àmbit domèstic fins a 10 kW no has de pagar l’impost, encara seria un plus. I hi ha companyies d’instal·lacions molt bones i solvents a Catalunya per poder-ho fer. L’altra font d’ús de combustible fòssil és el transport.

Sí, és el transport perquè el que és la part agrícola i industrial no vinculada a l’energia és molt més petita. En el cas del transport què pot fer el ciutadà? Doncs, sempre que es pugui, utilitzar el transport públic, que és molt més eficient i té un consum molt més baix. A més, en transport públic, sobretot autobusos, cada cop s’està avançant més i s’estan trobant tecnologies híbrides i fins i tot elèctriques, i per tant no es pot descartar que en els pròxims anys puguem tenir flotes d’autobusos en aquest sentit. Encara que sigui molt llunyà, un país com la Xina té més de tres mil autobusos que funcionen amb sistema elèctric, si ells ho poden fer també es pot fer a altres llocs. O, si t’has de comprar un cotxe, mirar quines són les prestacions i, entre aquestes, les emissions que té de CO2 i, si és possible, anar a models elèctrics o híbrids. I, després, fer un ús al més eficient possible d’aquest vehicle, en la manera de conduir, per exemple, hi ha estalvis important de fins a un 15 i 200% segons com condueixes. Si és una conducció agressiva, amb arrencades o frenades consumeixes més, mentre que si condueixes d’una manera més estable redueixes més les emissions.

Hi ha una part del canvi climàtic que no podem evitar. En aquests moments a l’atmosfera hi ha un 40% més de gasos d’efecte hivernacle dels que hi havia abans de l’època industrial i això no desapareix ràpidament, i per tant el que hem de fer, per exemple, en el cas de l’aigua, és fer-ne un ús molt eficient. En l’agricultura haurem d’incrementar molt l’eficiència en el reg, anar cap al que es diu una agricultura de precisió, com per exemple el projecte del Giroreg, que s’està treballant a l’IRTA d’aquí i amb el qual uns sensors d’humitat a diferent profunditat, amb aplicacions mòbils i en funció de la previsió meteorològica diuen al pagès amb una setmana d’antelació quina quantitat ha de regar en aquell cultiu. D’aquesta manera s’aconsegueixen reduccions molt importants, mantenint la producció i reduint la quantitat de consum d’aigua en valors molt significatius. És un exemple, però també en altres sectors, com el turístic, és important poder ser eficients en la gestió de l’aigua.