Foment farà públic el traçat del quart cinturó a pocs mesos de les eleccions
Morlán anuncia la posada a licitació abans de final d'any de l'estació de la Sagrera i de l'accés de rodalies a la T1 per 989 milions
Si el calendari del Ministeri de Foment es compleix, la proposta de quart cinturó es coneixerà a principis de l'any vinent. Sembla difícil que es pugui evitar la polèmica política en aquest afer. El ministeri vol treure l'estudi sencer perquè el govern català presenti les seves al·legacions sobre el traçat integral de Terrassa a Granollers. Com a mínim, amb l'objectiu que immediatament es pugui abordar el projecte constructiu del tram entre Terrassa i Sabadell, una ronda interurbana que tothom té assumida. La previsió és que les al·legacions a tot el projecte i la declaració d'impacte ambiental consegüent no modificaran el tram entre les dues capitals del Vallès Occidental.
Polèmica a la vista
En canvi, «fins a Granollers la cosa es complica», com reconeixia el mateix Morlán en una conferència ahir al Cercle d'Infraestructures. Morlán ho ha dit en diverses ocasions i ara ho ha tornat a repetir. La B-40 serà una autovia fins a Granollers, una definició que fa un temps no acceptaven ERC i, sobretot, ICV-EUiA. La negativa frontal s'ha estovat amb l'equilibrisme lèxic que els tres partits del govern català han fet en el Pacte Nacional per a les Infraestructures. Els mitjans de comunicació han interpretat que ERC i ICV accepten que la B-40 sigui una autovia fins a Granollers més enllà que el govern s'hi refereixi com a «ronda del Vallès». S'ha interpretat així perquè en el pacte es classifica entre les vies d'«alta capacitat» i es reconeix que l'eix que gairebé ja està construït com a autovia des de Viladecavalls a Terrassa ha de tenir continuïtat fins a Granollers. Però la definició explícita d'«autovia» no es recull en el pacte i, a més, es condiciona al fet que la via disposi de bones connexions internes per distribuir els trànsits locals i comarcals del Vallès. És a dir, preveu tant la condició d'autovia entre el Mediterrani i França que vol el PSC com la condició de via de servei comarcal que volen ERC i ICV. Amb aquest equilibri, el govern català ha aconseguit guanyar temps i no hipotecar un pacte que parla de moltes altres infraestructures estratègiques per a Catalunya. El Ministeri de Foment ha congelat mesos i mesos l'estudi informatiu en espera d'aquest acord intern del tripartit. Ara caldrà veure si l'equilibri serà possible mantenir-lo sobre el terreny. Foment proposarà un traçat d'autovia a pocs mesos de les eleccions catalanes. El govern català consensuarà una alternativa amb el risc electoral que això pot suposar per a algun dels socis, o bé no hi haurà acord fins després de les eleccions perquè cada partit preferirà de nou fer electoralisme amb aquest projecte.
Sagrera i tren a la T1
Morlán confirma l'anunci fet pel ministre Blanco sobre les licitacions de final d'any i en concreta el volum. Seran al voltant de 989 milions d'euros dividits en tres projectes d'obres. Les properes setmanes Foment posarà a licitarà per 430 milions l'estructura de la gran estació d'alta velocitat de la Sagrera; per 259 milions, els accessos ferroviaris de l'estació, i per un volum proper als 300, el nou accés ferroviari de rodalies a la T1 i la T2 de l'aeroport del Prat per mitjà d'un túnel sota les pistes. Pel que fa a la construcció del tren d'alta velocitat (TAV) a la sortida nord de Barcelona, Morlán avisa novament que l'obra causarà problemes a rodalies. No tan greus com a Sants però n'hi haurà.
Pla per decidir quins corredors es dediquen als trens de mercaderies
Morlán anuncia pel desembre una conferència sectorial amb els governs autonòmics per presentar un pla de transport de mercaderies per ferrocarril en què s'identificaran els corredors prioritaris, els corredors mixts compartits amb passatgers i les connexions amb els centres logístics. Morlán diu que només fa quatre anys semblava impensable el canvi cultural, d'oci, industrial i de negocis que està suposant el corredor del TAV entre Barcelona i Madrid i que suposaran tots els altres corredors del TAV. Excepte les rodalies i la mitjana distància, la majoria de corredors històrics s'estan quedant buits perquè la gent viatja en TAV per rapidesa. Els corredors històrics són, doncs, una gran oportunitat per a les mercaderies. El secretari d'estat no preveu problemes per aconseguir que la UE classifiqui el corredor mediterrani entre les prioritats. «Ara tothom el vol però l'any 2003 no s'hi va posar.»
