L'aeroport més desitjat
Avui es compleixen 50 anys de la inauguració de l'aeroport Girona-Costa Brava
La infraestructura va ser promoguda per les institucions gironines per impulsar un turisme estranger cada cop més important
Prop de 40.000 persones van anar a la inauguració
Cinquanta milions de pessetes. Aquesta va ser l'aportació que fa més de mig segle van fer “estaments locals” gironins, tal com recordava l'escriptor Narcís-Jordi Aragó en un article, per fer possible el somni d'un aeroport a Girona. I ho van aconseguir. Avui fa 50 anys que es va inaugurar l'aeroport Girona-Costa Brava, a Vilobí d'Onyar, enmig d'una gran expectació; tanta, que es van col·lapsar els accessos, i el bisbe que havia de beneir les instal·lacions va quedar atrapat a la carretera i va ser un motorista qui el va acabar traslladant a la terminal, recorda Dolors Oliveres, una veïna de Saldet (Ventalló) que va fer tota la seva trajectòria professional a l'aeroport com a delineant fins que es va prejubilar.
Prop de 40.000 persones, segons Aena, es van acostar aquell dia a l'aeroport, que, a partir de llavors, es va convertir en un lloc d'esbarjo per a molts gironins, que es van acostumar a anar-hi els caps de setmana per veure els avions de ben a prop. Segons recorda també un extreballador d'Iberia que hi va ser pràcticament des dels primers dies, el bar restaurant tenia la terrassa just a peu de pista, de manera que un podia estar tranquil·lament prenent una beguda en una d'aquelles tauletes mentre observava l'anar i venir dels treballadors i dels avions per la pista. Les companyies estrangeres, sobretot britàniques, van ser les primeres a operar, amb vols xàrter, en aquesta nova infraestructura, i Ibèria s'hi va estrenar més tard, amb la ruta Girona-Madrid. De fet, el primer DC-10 d'aquesta companyia –que va ser tota una revolució– va ser batejat com a Costa Brava, i fins i tot Salvador Dalí hi va pintar dos quadres perquè s'exposessin a bord.
L'aeroport de Girona, a Vilobí d'Onyar, va ser concebut per al turisme. És a dir, com una infraestructura que havia de servir per potenciar un turisme que ja es presentava com una font de recursos econòmics importantíssima per a la demarcació i que amb el temps ha ratificat la seva hegemonia, ja que actualment és el principal sector econòmic pel que fa a ingressos. A banda dels hotelers gironins, la Diputació de Girona i, en aquell moment, el govern civil, van mantenir nombroses reunions per tirar endavant un aeroport que, passat mig segle, es pot dir que ha tingut temporades de tot. Dies de glòria i dies de pena. Hi ha hagut anys com el 2008, en què es va assolir el rècord de més de cinc milions de passatgers, i també temporades d'hivern, a principis dels anys vuitanta, en què no hi havia ni un sol vol regular.
Canvi de tendència
Malgrat aquesta inconstància, les autoritats gironines i el sector empresarial i hoteler no han deixat d'apostar mai per aquesta infraestructura. “Aquest és un aeroport que pot ser encara molt més important i decisiu, i hi estem treballant”, afirma el president de la Diputació, Pere Vila, a l'hora de valorar els 50 anys d'aquesta infraestructura. “Que una activitat arribi als 50 anys és una bona notícia. També cal tenir en compte el fet que nosaltres veníem d'unes expectatives molt altes, perquè anys enrere havíem registrat un creixement exponencial molt important, i ara hem tingut una minva. Per tant, és una celebració, però ponderada, perquè creiem que podem millorar”, hi afegeix el president de la Diputació. En aquest sentit, el mateix director de l'aeroport, Lluís Sala, afirmava fa pocs dies que s'acaba d'iniciar un “canvi de tendència” aquesta temporada d'estiu, amb més moviments, més seients oferts, més rutes i més diversificació de les companyies. De tota manera, Sala recorda que el de Girona és un “aeroport turístic i un reflex del territori”. Així, 50 anys més tard, l'aeroport no ha perdut, de moment, aquella raó de ser per la qual va ser esperonat pels “estaments locals”.
