Saba nova i catalana a Rodalies

La situació ferroviària a Catalunya ha estat un maldecap continu els darrers anys per la inversió curta i esbiaixada de l'Estat en aquesta xarxa de transport, que s'ha centrat en l'alta velocitat i ha deixat en un segon terme Rodalies i Regionals, que precisament són els sistemes que ens articulen interiorment com a país i alhora els més utilitzats.

Amb l'estrena de l'any nou, el govern de Catalunya ha fet un pas molt important en el procés per pal·liar aquest retard endèmic en el transport per via fèrria. La signatura del traspàs de competències de Rodalies Renfe de l'Estat a la Generalitat ha de significar en un termini mitjà la millora de la qualitat de vida de molts ciutadans i ciutadanes que usen habitualment el tren de Rodalies com a mitjà per als seus desplaçaments.

La Generalitat planificarà el servei ferroviari i el gestionarà, decidirà la política tarifària, aprovarà els contractes de transport i podrà establir l'adhesió als sistemes tarifaris integrats i els nivells de qualitat del servei. Un cop nou equip i nous criteris de servei públic estiguin assentats i en aplicació, el ciutadà haurà de començar a notar l'efecte de l'exercici d'aquesta gestió. Més encara si qui a hores d'ara executa aquest servei, que és Renfe Operadora, té aquest any 2010 com a prova per demostrar que és capaç de renovar, ara amb la Generalitat, el contracte programa que ha mantingut aquests darrers anys amb l'Estat. De la seva capacitat d'adaptar-se als canvis; és a dir, de la millora del servei en el marc d'uns nous i més exigents objectius en la prestació del servei, en depèn la seva continuïtat. Aquest és un trumfo que tots plegats, administració i usuaris, ens hem de fer valer perquè és un dels pilars de la nostra força davant una empresa que ha presentat històricament moltes deficiències.

Durant quatre anys al Senat vaig transmetre molts dels problemes que Renfe ocasionava als seus clients i al territori, i moltes vegades ni les respostes ni les solucions ministerials van ser les esperades. Per això valoro molt la importància d'aquest primer traspàs, al qual, tal com ha estat reclamant històricament ERC, l'han de seguir els de Regionals i després les infraestructures, vies i estacions.

Aquesta és una competència que podria haver-se traspassat fa anys durant els anteriors governs de CiU, però que no es va exigir com calia. Ara sí que disposem del repte a les nostres mans: millorar la gestió des de la proximitat per a un servei amb més de 170 milions de viatgers l'any.

I aquesta competència, pràctica però alhora simbòlica, s'assumirà amb garanties. El govern espanyol ha compromès quatre mil milions d'euros per modernitzar la xarxa en 6 anys.

Per fer la feina ben feta, a més, la Generalitat aporta un aval magnífic, que és l'experiència del traspàs de l'antiquada i desinvertida xarxa Feve (Ferrocarrils de Via Estreta) que amb el temps va significar la base dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Per arribar on som ara hi ha invertit molt de treball, temps i diners, valors que d'ara endavant també es necessitaran.

Per acabar-ho d'adobar, el ministre Chaves ja s'ha compromès a constituir la ponència per al traspàs dels trens regionals –els que més afectaran la vida diària a les nostres comarques–. Qui mal pensa ja lliga aquesta acceleració espanyola en el compliment de l'Estatut, després de mesos de lentitud i excuses sobre els traspassos, a les votacions per la independència del mes passat. Malpensa i encertaràs?