Carreteres vol fer subterrània la variant de les Preses a la plana per acabar Bracons
Treu a exposició, 26 mesos després de la primera, tres traçats, però diu que dos no són prou bons
El traçat pel qual aposta la Generalitat, de 5,3 quilòmetres, discorre per l'oest del poble, entre l'actual carretera i el riu, i amagat sota la plana de les Preses per un túnel artificial d'1,7 quilòmetres i, les parts a l'aire lliure, ho fan per sota del nivell de la plana. El tram subterrani comença a 1,2 quilòmetres de l'inici, a la connexió amb la variant de Sant Esteve d'en Bas. A l'altre costat, enllaça amb la futura variant d'Olot, a Codella. L'estudi inclou una autovia, però també les solucions constructives adients per fer, si es considera oportú, una primera fase com a carretera d'un carril per sentit.
La nova via inclou un enllaç a la Vall d'en Bas, amb el final del tram actual de Bracons, que serà un gran giratori a nivell i la carretera passarà aixecada amb un pont de 126 metres de longitud. A més, en preveu un altre a les Preses, prop del final del traçat, amb un giratori aixecat, del qual sortirà un vial de 300 metres de longitud que connectarà la variant amb l'actual carretera C-63, on hi haurà un altre giratori. A 350 metres de l'enllaç d'en Bas, hi haurà un pont sobre el Fluvià de 140 metres de longitud.
Les altres dues alternatives tenen poques possibilitats d'executar-se perquè afecten espais naturals protegits, com el volcà del Racó. Totes dues discorren per sota la muntanya de Marboleny amb túnel –més o menys apartades del nucli, segons el cas– i surten a l'actual polígon industrial. Van a buscar la variant d'Olot transversalment a la plana agrícola.
La futura variant completa l'itinerari entre Vic i Olot per Bracons –el túnel es va obrir l'abril passat–. De la variant d'Olot, ara la Generalitat n'estudia les al·legacions.
Els alcaldes de les Preses i la Vall d'en Bas valoren que s'hagi desencallat finalment la variant
Els alcaldes dels dos municipis afectats van destacar ahir que, fruit del consens entre les tres parts, s'ha desencallat aquest projecte. «Hem fet un primer passet per arribar on volem tots», va sentenciar l'alcaldessa de les Preses, Esther Pagès, que sempre ha defensat aquesta opció. Miquel Calm, que defensa els traçats per l'est, va dir que no hi ha ni guanyadors ni perdedors. «Hem de ser responsables i buscar la millora solució per al territori», va indicar. Calm va dir que, si els estudis demostren que la millor opció és la de l'oest, hi donaran suport. El primer estudi de traçats va indignar Calm, perquè anava acompanyat per una carta del secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, en què deia que el traçat per l'oest era el més ben vist per la conselleria. Després d'una tractorada de protesta i de molta controvèrsia, el conseller Joaquim Nadal va frenar la primera exposició pública, el novembre del 2007, per millorar els traçats.
